​Futur 1984

per Eudald Tomasa , 30 de gener de 2021 a les 08:00 |
No em creia paranoic fins que vaig tenir la sensació de viure dins la novel·la 1984, de George Orwell. No literalment, però sí vivint les sensacions que provoca quan la llegeixes. I em vaig dir que no era més que una sensació, perquè no es pot negar que la nostra societat és democràtica, madura i lliure, oi? Que no hi ha control sobre les nostres vides, i menys sobre les nostres idees. I en tot cas, em vaig dir: no hi ha cap intenció de modificar el nostre pensament, de controlar comportaments, de fer-nos pensar, com mai fins ara, d'una manera única, on els colors polítics són meres excuses per dissimular que només hi ha una manera d'obrar, una única manera tolerable de ser, avui, ciutadà. No pot ser veritat, em vaig repetir, però altra vegada 1984 s'imposava.

Perquè 1984 se'm va barrejar amb altres conceptes i amb antigues lectures que em van sobrevenir mentre mirava, estupefacte, un Telenotícies. Quan vaig calcular què cobraria Pfeizer per les vacunes, l'abismal xifra de desenes de milers de milions de dòlars, vaig pensar en Marx. I vaig pensar que avui més que mai els rics seran més rics, els pobres més pobres, i les classes mitjanes portades a una lenta agonia. Després, davant de la notícia del miracle de les vacunes, vaig pensar en els milions de persones que continuen morint de Sida, de l'ebola, o de la malària, perquè no tenen vacuna, i com d'oblidadissos i covards som els occidentals. Però el que més em va alarmar, no fou tant els continguts de la notícia, com el tractament. I llavors vaig analitzar altres telenotícies, d'altres cadenes, d'arreu. La conclusió es concentra en una paraula, esfereïdora: propaganda. No hi ha informació quan no hi ha cap espai real per a la discrepància, ni el contrast. Perquè la covid és innegablement una realitat dolorosa. Però això no pot tapar els nostres altres mals, físics i mentals, els socials i ètics. I se'm va fer present una gran paradoxa: es podrà cometre l'aberració de voler vacunar l'Àfrica negra de covid, quan pràcticament no en tenen, i no vacunar-los del que els mata des de segles, com és la malària, i darrerament la Sida? Em sembla cada dia més clar que assistim al gran simulacre, no pas de la gran plaga mundial, sinó del que serà la futura societat de 1984.


 

Il·lustració: Erques Torres.





Participació