​Ara és el moment

per Josep M. Oliva , 24 de desembre de 2020 a les 09:36 |
Hi ha monedes que ara són preuades peces de col·lecció i que un dia van ser d’ús corrent a l’abast de tothom. Però a pocs se’ls va acudir guardar-ne. Hi ha també quadres de pintors reputats que, fa temps, haguéssim pogut comprar a un preu regalat quan eren uns principiants. I són quadres que ara valen una fortuna. I hi ha també artistes que pagaríem el que ens demanessin per veure’ls ni que fos de lluny, en un gran estadi, i que als inicis de la seva carrera els hauríem pogut escoltar en un petit local, a un metre de distància, gairebé pel que valia una cervesa. Però no hi vam anar. Milers de fans i de col·leccionistes lamenten arreu aquelles ocasions perdudes, tot allò que no van fer quan va ser el moment. Ara, a les acaballes d’aquest 2020, que serà l’any més memorable que haurem viscut algunes generacions, és el moment de moltes coses per a les quals d’aquí uns mesos ja no hi serem a temps.
 
És el moment de fotografiar tot allò que la pandèmia ha transmutat i que mai més –tant de bo– no ho podrem tornar a veure com ara: imatges insòlites de ciutats, de locals, de gent, de rètols, d’avisos... Temps de recollir notícies, polèmiques, pronòstics, anuncis, opinions... Temps de recopilar les reflexions més enginyoses que ens han arribat a través del whatsapp i que han corregut amunt i avall d’un mòbil a un altre a la mateixa velocitat del virus. Temps fins i tot d’escriure, ni que sigui a manera d’inventari, aquelles coses que ens han passat, que hem vist o hem escoltat i que no oblidarem mai. O que ens sembla que no les oblidarem, però que convindria anotar-les. Perquè la pràctica ens demostra que passen els anys i allò que en un moment determinat ens va impactar d’una manera especial ara s’ha convertit en un record borrós, impossible de datar amb precisió o d’explicar amb una mínima fidelitat. I és el moment també de gravar-nos a la memòria les cares dels individus més insolidaris, aquells amb qui ja sabem que no hi podem comptar per a res. O dels bars menys recomanables, on mai no se’ns acudirà entrar. I també els gestos de la bona gent que no hauríem esperat mai i que no oblidarem mai. Ara és el moment de fer-ho, sí. Desitjo que el 2021 ja sigui massa tard.
Arxivat a:
Opinió


Participació