Adrià Arnaus i la bola acabada de colpejar. Foto: Lídia Antúnez Podriem dir que el golf va ser una afició i dedicació que van agafar els meus pares, i jo ja vaig néixer amb ella. Van descobrir el golf en un viatge a Mèxic, i els va encantar. Quan van tornar, van decidir montar-ne un a Moià (Golf Montbrú). Al principi, s'ajuntaven amb amics, segaven una mica un camp, hi clavaven una bandera, i apa!
Després, el meu pare, amb uns quants socis, va muntar el Golf Can Cuyàs, prop de Barcelona. Amb cinc anys i mig em vaig apuntar amb un amic a classes de golf.
Vista de Moià des del Golf Montbrú, on l'Adrià ha crescut. Foto: Anna Pujol El golf és realment tècnic, i una vegada el domines, li agafes el truc, el gaudeixes moltíssim. Tot depèn de tu, que decideixes cada cosa a fer. Hi ha mil maneres diferents de ficar la bola al forat, una gran varietat de cops... I no és com altres esports, en què en uns minuts guanyes o perds. En el golf tens 5 hores per jugar, i tanta estona dóna per molt. A més, mentrestant, estàs a l'aire lliure, envoltat de paisatges que són espectaculars. Tot i així, no et poden distreure de la feina!
Quines qualitats ha de tenir un bon golfista?
En primer lloc, com en tots els esports i en la vida en general, per fer-ho bé de veritat, t'ha d'agradar. Després, tècnicament, és important un cop fort i recte. La part psicològica del golf et demana molta tranquilitat. Això sí, estar tranquil no vol dir no viure-ho intensament. Per últim, però no menys important, en la part física, s'ha d'estar en forma per arribar i executar el millor possible cada cop. Pots jugar sense estar en plena forma, però no donaràs el millor de tu mateix.
Hi ha qui diu que el golf és aburrit...
Pot semblar aburrit, però, penso fermament que no ho és. Estàs tota l'estona pensant, tota l'estona superant-te.
Al camp et pots trobar molts problemes per superar. A la foto, un d'ells, el llac. Foto: Lídia Antúnez Fins ara, he fet físic tres dies a la setmana: Un de natació i dos de gimnàs. Al gimnàs treballant, per una banda, el cardio, i per l'altra, la força i l'elasticitat. El cardio per tal d'arribar preparat al cop, i la força i l'elasticitat, per executar-lo bé.
Com compatibilitza un esportista d'èlit l'esport i la vida personal?
No renúncies a sortir, simplement, ho fas menys perquè et tiba l'esport, que també forma part de la teva vida personal. Es pot gaudir de tot perfectament i, amb equilibri, compatibilitzar-ho. Una altra cosa és que els companys entenguin que no vols sortir perquè el dia següent tens campionat. Cal dir, que la Blume va significar molt en aquest sentit, ja que allà hi ha esportistes en la mateixa situació, que demà o demà passat, també tindràn un partit, una cursa, etc.
Adrià Arnaus a la platja d'Alcudia, Mallorca. Foto: Lídia Antúnez
«Es pot gaudir de tot perfectament i,
amb equilibri, compatibilitzar-ho»
Podries descriure un dia estudiant a la Blume (Institut Joaquim Blume)?
Al matí, començàvem fent físic. Un físic especial depenent de l'esport i de la persona, potenciant allò que més bé et pot fer jugar. Llavors, anàvem a classe. Es tracta de classes reduïdes, de 45 minuts, molt més amenes; i el temari és, estrictament, el de la selectivitat.
I a la tarda, golf. Quan acabàvem les classes de golf, els de la residència havien de marxar, però jo em podia quedar una estona més, perquè em venia a buscar el meu pare. Aquest és un punt que m'ha agradat molt, tenir flexibilitat a l'hora d'anar-me'n del camp, per si volia practicar una mica més.
Quins són els punts clau de la teva trajectòria?
Al principi, de petit, l'únic que m'agradava era “rebentar” la bola, picar-li el més fort que pogués, m'era igual on anava a parar. Llavors, amb el temps, vaig anar millorant. Anava fent, però hi va haver un moment en què em vaig il·luminar. Als 12 anys, vaig quedar segon al Campionat d'Espanya. Vaig descobrir que m'agradava de veritat, que m'hi volia dedicar, i allò em va donar forces per seguir.
Amb 14 anys, vaig participar en el mundial sub-14, que també va ser un punt important en la meva trajectòria. L'any següent, vaig quedar segon a l'europeu. Això em va donar uns ànims increïbles. Portava un temps no gaire bo, m'havia canviat d'escola, havia entrat a la Blume, nous companys... I m'havia distret una mica, però amb l'europeu vaig renovar-me!
Arnaus al club de golf Lumine, amb vistes a Port Aventura. Foto: Lídia Antúnez
He anat fent campionats d'aquest tipus, tanmateix, els moments que he anomenat han estat els que més m'han marcat. Ara, estic davant d'una nova etapa que de ben segur també em marcarà: Texas i la universitat A&M , que m'ha becat com a esportista per anar a estudiar allà. He triat la facultat d'Economia, ja que no entres triant carrera, sinó facultat, i llavors, amb les assignatures, et vas especialitzant. És una bona manera que els estudiants acabin graduant-se del que realment els agrada, mentre ho van coneixent. I, sobretot, gaudiré de facilitats per practicar aquest esport, professionals que m'ajudaràn a millorar, un gran ambient...
Com va sorgir aquesta oportunitat d'entrar becat a la Texas A&M?
Fa dos anys, a un campionat d'Anglaterra, on van venir cercapromeses. És curiós, el seu objectiu era un dels meus companys, però es van fixar en mi. Van parlar amb el meu pare, ja que amb el menor no ho poden fer, i es van entendre. Llavors, al nadal, vem anar a jugar un campionat a Estats Units, i vem passar per la A&M. És molt interessant, un gran poble d'estudiants, tot gira al voltant de la universitat. A més, els esportistes estan realment valorats, aquest curs en serem 700: des de futbol americà, on n'hi hauràn més de 100, fins a golf, on serem només 12.
«L'objectiu dels cercapromeses era
el meu company, però es van fixar en
mi»
I com et sents?
Tinc dos tipus de sentiments. Per una part, enyorança, perquè aquí s'està molt bé, hi tinc la família, les amistats... Per altra banda, tinc ganes de fer el pas, de viure l'experiència, practicant l'esport que més m'agrada i madurant, “fent-me un home”.
Has dit que aquí hi estàs molt bé. Què ha significat per tu viure tan aprop del Golf Montbrú de Moià?
La veritat és que ajuda molt. Ho aprofites, perquè tens la possibilitat de passar-te una bona estona jugant sense haver d'agafar el cotxe, el trajecte... No tens excusa per sortir a fer uns forats.
Davant la casa club del Golf Montbrú. Foto: Anna Pujol Al Juny veu participar al Mundial Toyota Junior (Japó). Com va anar?
Vem entrar-hi perquè vem guanyar l'Europeu l'any passat. Vem quedar sisens. El treball de sis anys pot culminar-se en un campionat com aquest, però nosaltres no vem estar al nivell que podriem haver estat. Tot i així, vem quedar sisens, a mitja taula, empatats amb Mèxic.
I, fora del tema golfístic, vem quedar sorpresos per la cultura, molt diferent a la nostra. La gent és molt servicial i respectuosa, només cal veure la de reverències que fan. A més, són una societat tecnològicament molt avançada, als lavabos hi havia una mà de botons... No t'hi aclaraves pas!
Els campionats et donen la possibilitat de viatjar fent el que t'agrada. Als matins jugo, i a les tardes faig una mica de turisme pel lloc.
Com et prepares abans d'un campionat?
Estratègicament, intento conèixer el camp al qual vaig a jugar i concentrar-m'hi. Llavors, és important menjar bé dies abans del campionat, que no hi hagi un mal de panxa, o el que sigui, que et faci baixar el rendiment. I, per últim, estar en un bon moment de cop.
Ja per acabar, creus que al Bages hi ha oportunitats per arribar a l'èlit del golf?
Si hagués estat només aquí, i no a Barcelona, hagués sigut molt més difícil començar de petit i seguir desenvolupant-me. També, el fet de tenir uns pares als que els hi agradi el golf, ajuda, perquè no és un esport que puguis conèixer a les escoles, ja que allà, ni el practiques, ni te'n parlen.
Arnaus forma part del grup de joves esportistes triats per la sèrie de reportatges Esport Global. Foto: Lídia Antúnez
