Diàlegs preocupants

per Josep M. Fius, 6 de desembre de 2020 a les 08:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de desembre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
— Avui he escrit una carta als Reis! La vols veure?
— Està bé, demanes força, però… l’escrius en castellà?

— Sí, així segur que m’entenen.


— Mira quin còmic que estic fent!

— Ostres, molt xulo… parlen en castellà?
— Sí, així queda millor!



— Cuantos años tienes? Yo tengo nueve.
— Per què li dius en castellà si no entén ni el català ni el castellà?
— No sé, em surt així…


Aquests comentaris són habituals a l’escola catalana. I no cal anar a l’Àrea Metropolitana o a territoris marcadament castellanoparlants; són comentaris habituals en escoles situades en zones catalanoparlants i independentistes majoritàriament. La llengua catalana la trobem en un estat força preocupant i amb poc marge per cometre més errors. El país va perdent llençols a cada bugada i no sembla pas que sigui objectiu prioritari revertir aquesta situació.

Hem de ser realistes: ni en una ciutat com Manresa, amb més d’un 60% d’independentisme i on el català encara és un element important de paisatge urbà, la llengua catalana té un futur gaire clar. El Govern català porta trenta anys fomentant la llengua i cultura catalana, però a dia d’avui podem dir que, o bé la feina que es fa és insuficient o les eines utilitzades no han servit per al que es van crear, o bé les bones intencions i els missatges positius s’han comprovat insuficients.

El pitjor (i més preocupant de tot) és que darrerament tenim la sensació que el missatge d’uns catalanòfobs com els de Ciudadanos ha quallat i s’ha normalitzat. Fins i tot, una part de l’independentisme sembla que ha establert aquests marcs mentals per tal, diuen, de mostrar-se no nacionalistes i guanyar més partidaris de la llibertat. I ja em sap greu, però això només pot portar més maldecaps i problemes en un futur no gaire llunyà…

Deixem de comprar aquests marcs mentals de l’estat que ens oprimeix i siguem valents. Vull que el meu fill pugui créixer i viure plenament en català. Vull que ell i les generacions que van pujant, tinguin referents catalanoparlants de tot tipus, talment com poden tenir els nois i noies espanyols. I vull (perquè hi tenim dret) que tots i totes no haguem de demanar perdó per pensar, per viure, per estimar… en la nostra pròpia llengua. Ara que ja tenim els carrers engalanats i estem a punt de fer la carta a ses Majestats, deixeu-me acabar amb dos desitjos: desitjo que la pandèmia pugui quedar en l’oblit i desitjo que els catalans puguem continuar escrivint, comentant i creant la nostra pròpia història.

Bon Nadal i molt bon any 2021!
Arxivat a:
Opinió, llengua
Participació