​Berta

per Eva Forn, 5 de desembre de 2020 a les 09:43 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de desembre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ni Roberta ni Alberta. Berta. Ets tres quilos i mig de criatura i ets al món després d'un viatge molt i molt llarg, tan llarg com vuit anys, tan llarg com tota una joventut somiant-te. Llarg, llarguíssim, com el record de les gestacions que no van prosperar, llarg com les hores buides esperant res en hospitals, llarg com la vida que et queda per endavant.

Ets, en una, llum i esperança per al teu ramat i per als que et seguim de molt a prop. Tan a prop, avui, com són les fotografies diàries que m'arriben gràcies als whatsapp dels teus progenitors. I en elles dorms, gairebé sempre dorms. Descanses per afrontar tot allò que la vida et té reservat per a tu. Mastegues, encara, la incubació perfecta, humida, calenta, dintre la panxa de la teva mare. I perquè deus estar paint la teva arribada al món. Una cursa de fons amb xuclada final cap a l'exterior, una creuada de meta banyada de sang i llum artificial. I moltes mans esperant-te. Entre elles, les fortes i suaus del teu pare. El d’ulleres transparents i cabell blanc, sí, aquest. El que et sosté com un primat i t'agafa com si no fossis la primera. I és que ell ha criat tota la vida, dins i fora del seu cap. El que et balla, banya i t'acaricia. El que a casa arregla les portes i el que un dia et pagarà el vermut.


Un ventre elàstic, tou com un coixí de plomes i amb alguna estria. I és que la teva arribada al món també va ser caure sobre la panxa de la teva mare, com el cercle que es tanca. La dona suada amb ulleres i mascareta, sí, aquesta. La que t'ha imaginat sempre malgrat els rocs, esculls i boires com monstres, a pesar d'aquelles bromes que criava dintre seu i que ocupaven el que després seria el teu lloc durant nou mesos. Ella t'alimenta la gana i l'esperit de viure, ella és la incondicional, la que hi serà sempre, fins i tot quan tu ja no vulguis els seus petons en públic.

La calma que desprens és perquè saps qui ets i qui són aquests dos adults que has escollit com a pares. Ells inhalen i exhalen alegria, i la teva arribada els ha canviat completament l'expressió de la cara, creu-me.
Arxivat a:
Opinió
Participació