Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de novembre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Sembla mentida, però a Manresa encara hi tenim carrers amb noms de lladres, de famílies que han portat la violència i el saqueig al país; famílies que encara avui representen la corrupció, l’extrema dreta i la violència. Entre aquests carrers, destaca el cèntric Alfons XII, un carrer al qual el govern manresà s’ha proposat posar un nom ben nou.
Aquest carrer, als manresans ens evoca diferents sensacions: des de recorre’l mig adormits tot anant a buscar els trens espanyols que sempre van tard fins a caminar i entrar, nerviosos i dissimulant, dins la poma prohibida per tal de comprar una joguina que ajudi a trobar el plaer.
Tal com deia, Manresa no es pot permetre tenir carrers amb noms tan indignes. Recordem que l’esmentat Alfons XII és besavi d’un lladre, d’un corrupte, d’un… que viu a cost de rei (tot pagat per nosaltres, bons contribuents) als Emirats Àrabs, gràcies a la bona feina feta per un “gobierno” compost per uns partits “republicans” (no rigueu) com són el PSOE i Podemos.
Si això ja no fos prou greu, seguint la descendència hi trobem l’actual monarca espanyol, un tal Felipe. Aquest, el 3 d’octubre del 2017 va donar carta blanca a la violència exercida contra els catalans i les nostres llibertats i institucions. Un dirigent votat pel “Caudillo” i el seu pare, més proper a VOX que a qualsevol demòcrata mínimament acceptable.
Per tot això, felicito al govern de la ciutat per posar-se mans a l’obra. I des d’aquí i amb el vostre permís, m’atreveixo a donar una proposta. Entenc que després de tenir un borbó, el nom ha de parlar en positiu, ha de parlar sobre nosaltres i aquest segle XXI. Ha de ser un nom on la majoria dels manresans i les manresanes se’l puguin sentir seu. Un nom que parli de llibertat, de democràcia, de futur, d’esperança… Un nom que parli de tots aquells homes i totes aquelles dones que dia a dia construeixen, d’aquella manera tan catalana, pas a pas i sense rebre res a canvi, el seu barri, la seva ciutat, el seu país. Una forma de treballar que ha protagonitzat els millors moments del passat i que de ben segur protagonitzarà el futur que arribarà. A més, també hauria de parlar de Manresa, de com la ciutat mira endavant i fa sentir orgullosos tots els seus veïns i veïnes.
Honestament, només carrer de la República Catalana pot resumir tots aquests valors. Vinga, el debat fa dies que es va obrir i imaginar encara no ens ho han prohibit.
