EDITORIAL

​Comerços de colors i vida

Entre les estampes quotidianes de la Manresa de fa vint, trenta o quaranta anys s’ha anat desdibuixant i esgrogueint la brillantor de les botigues tradicionals dels carrers del Born, de Sant Miquel, d’Urgell...

per El Pou , 9 d'octubre de 2020 a les 11:39 |
Qualsevol circumstància lligada al manteniment del trànsit rodat i a la implantació de les illes de vianants i l’estacionament escadusser en zona blava sembla caduca o, per què negar-ho, una excusa per no afrontar la decadència d’establiments anacrònics o l’estocada mortal dels canvis de model comercial. En tot cas, els models que perviuen –els vials comercials on encara hi ha establiments que fan caixa venent al detall, per entendre’ns– estan lligats a un aparador per damunt dels aparadors. O sigui, un embolcall en què el patrimoni urbà i arquitectònic llueix i es complementa amb una oferta d’oci i restauració prou atractiva, encara que, en els centres de les urbs, els habitatges estiguin buits o hi predominin els hotels, les pensions o els pisos i apartaments llogats a través de Booking o Airbnb. Amb tot, Manresa no ha arribat, ni de bon tros, a aquest estadi i queda feina per fer per potenciar allò que és singular o únic, alhora que s’enderroquen, s’endrecen i s’espongen els espais que emergeixen entre les restes deteriorades d’allò que ni va lluir ni lluirà mai. 

Qualsevol intervenció pública i privada ha de bascular sobre un objectiu: revitalitzar enmig d’un enfilall de racons necròtics. El cor del cor, si ha de tornar a bategar amb força, ha d’aprofitar el corrent sanguini d’aquells òrgans que encara viuen: edificis públics, institucions, equipaments, entitats i espais on, amablement, hi hagi concurrència espontània. Si s’eliminen indrets foscos, la formigonada no sempre és la millor opció. És polida, endreçada, però grisa, pàl·lida i moribunda igual que els esquelets dels edificis a punt d’ensorrar-se. I, sobretot, cal protegir el comerç tradicional, l’arrelat, i potenciar-li totes les virtuts sense deixar de facilitar la implantació de noves iniciatives i eliminar tota especulació urbanística possible en finques deteriorades de propietat irresponsable. El tipus de comerç que retratem en aquest número només sobreviurà si s’adapta als nous temps –reduint estocs, tenint en compte la velocitat amb què circulen les mercaderies, tant si les fa circular Amazon com qualsevol botiguer al centre de Manresa–, si millora l’atenció al client o ofereix productes únics i singulars. Però tot esforç serà en va si l’establiment no queda embolcallat en una trama urbana agradable i neta, on vingui de gust passejar sense preocupar-se per aparcar, prendre alguna cosa, menjar o fer qualsevol gestió quotidiana. Té raó qui es queixa que paga un lloguer abusiu o ha d’afrontar massa costos fixos per apujar diàriament la persiana. Igual de cert que cal adoptar un model de negoci que garanteixi els ingressos suficients per viure’n i donar-li continuïtat. Els carrers, les places i els espais públics són una tela de tonalitats primàries, són els comerços qui han de pintar colors i donar vida. 


Aquest és l'Editorial de la revista El Pou de la gallina del mes d'octubre. A la venda a tots els quioscos i llibreries manresanes a partir del dia 8 d'octubre.


Participació