Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de setembre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fa exactament vuit anys, en un article al
Pou digital arran de la manifestació de l’11 de setembre de 2012, parlava del cost de tenir un Estat que no ens defensava sinó que ens perseguia. És una obvietat per a molta de la nostra ciutadania. Això em va venir al cap mentre em partia de riure llegint una notícia publicada el passat 12 de setembre, amb el títol “Ábalos considera que el Corredor Mediterrani serà ara una prioritat”. Sense comentaris. Bé, sí, ell va fer el següent comentari: «Estem intentant que l’AVE Madrid–Castelló es recuperi al més aviat possible». Alça, Manela!.
No tenen remei. Estan omplint l’Estat espanyol de trens de gran velocitat que van de Madrid a arreu, absolutament tots deficitaris econòmicament, que no aporten res a la perifèria de Madrid, a la qual la capital extreu tot el PIB que pot, mentre rodalies és un desastre i les carreteres estan plenes de camions fent transport on l’hauria de fer un tren de mercaderies. Un Estat sorgit d’una transició mal feta, amb mals governs, amb corrupció, centralista, incapaç d’aportar res positiu als neguits territorials.
De fet, l’únic ens espanyol que aporta alguna cosa al centenari problema català és la Fiscalia general de l’Estat, que ja fa tres anys que ataca l’independentisme tot i carregant-se el seu propi estat de dret. Fins ara, l’única reunió de la taula de diàleg ha servit per confirmar que –com deia la consellera Tura al seu llibre "Estirant el fil. Quan el PSC va abandonar el catalanisme"–: «Una de les causes més intenses de decepció entre tots els consellers de qualsevol dels governs catalans de la democràcia, siguin del partit que siguin, és aquesta: la confirmació reiterada que arribar a un acord, moltes vegades no serveix per a res perquè l’Estat sempre troba la manera d’esquivar els seus compromisos».
D’aquí la necessitat de mantenir la dignitat, de guanyar elecció rere elecció, de fer evident com és l’Estat espanyol, de picar pedra i de tornar-ho a fer. Pel benestar, justícia i democràcia per a tothom. Som-hi!
