TEATRE

"El pare de la núvia" (o del nuvi)

El passat cap de setmana, durant la Festa Major de Manresa, "El Pare de la Núvia" es va poder veure a la Sala Gran del Kursaal en diverses funcions.

per Aida Solà , 3 de setembre de 2020 a les 11:11 |
Sota la direcció de Joel Joan i Hector Claramunt, "El Pare de la Núvia" és una comèdia en què Joan Pera n’és el protagonista, juntament amb Pep Sais, Maife Gil, Anna Carreño, Oriol Casals i Sergi Vallès.


Frances Ramon Pujols-Pinyol, propietari de la reconeguda marca mundial de galetes Pujols-Pinyol, està de celebració: la seva única filla, Meritxell Pujols, està a punt de casar-se amb en Bernat, treballador de l’empresa i nineta dels ulls de Francesc Ramon. Bernat és el gendre ideal.
 
Enmig d’emoció, Francesc Ramon ha organitzat  un gran casament on ha convidat amics, coneguts i desconeguts…. Però tot es recolza quan, el dia abans del casament, Francesc Ramon descobreix que la mare del seu futur gendre va ser una antiga amant seva i que Bernat va néixer després de 9 mesos d’aquella aventura… La pitjor noticia que podia passar el dia abans, podria ser ara una realitat: i si resulta que en Bernat i la Meritxell, a més de ser futur marit i muller, també són germanastres?
Tots els actors broden el seu paper. Joan Pera –actor català veterà– té el seu públic fidel, però com en totes les obres, ell ho dóna tot. Al seu costat, cal destacar el paper que de majordom, secretari, amic, gerent de l’empresa, home de solucions… Pep Sais. Al llarg de la funció, dóna al seu personatge un to irònic molt divertit. Un personatge molt carismàtic que va estar en el mateix nivell que Pera en tota la funció.

Maife Gil (mare de la núvia), Anna Carreño (núvia), Oriol Casals (gendre) i Sergi Vallès interpreten molt bé amb els seus papers i donen el punt de comèdia just per no semblar una caricatura.

“El pare la núvia” és una comèdia plena d’humor i rialles. Dues hores i mitja passen volant i des de la butaca, el públic del Kursaal va passar una molt bona estona. Una obra molt necessària per oblidar i desconnectar d’aquests temps tan incerts que ens ha tocat viure.

Arxivat a:
Cultura, teatre


Participació