D'AQUÍ I D'ALLÀ

Adrià Martí. Des de Suècia

«Suècia va optar per posar unes mesures primàries, però mantenint l’activitat quotidiana apel·lant a la responsabilitat individual»

per Adrià Martí , 24 d'agost de 2020 a les 11:37 |

Sempre he tingut interès per escriure, però ara que m’han donat la oportunitat de fer-ho sobre la meva nova vida m’atrapa una barreja d’emoció i de por a parts iguals que no sé ni per on començar. Potser aquesta mateixa sensació va ser la que vaig tenir quan vaig acceptar l’oferta que l’equip Nässjö Basket em va fer per poder ocupar el lloc de preparador físic. Escric aquest article després de dues temporades, però sobretot amb un creixement personal i professional que aquell agost del 2018 poc m’hauria imaginat. Nässjö és un petit poble al centre sud de Suècia, a unes dues hores de les tres principals ciutats del país, tranquil, envoltat de natura, fred i fosc. A diferència del que molts aficionats al bàsquet del nostre país pensen, més enllà de l’Euroleague, l’ACB o la LEB, el bàsquet europeu és extens, divers i d’una qualitat correcta.

La lliga sueca la formen deu equips i el campió juga competició europea. L’estil de joc és molt més ràpid, la primera opció sempre és el joc en transició i la generació d’espais per tirar. S’abandona una mica el concepte de joc per posicions i el joc estàtic, fet que el fa una lliga interessant per a jugadors americans que busquen la primera experiència fora del seu país, amb molts punts i atractiva per a l’espectador. Tot i no ser l’esport nacional com podria ser el futbol o l’hoquei gel, cada vegada hi ha més expectació, es televisen tots els partits per una plataforma "online" i la televisió pública en retransmet un a la setmana. El Nässjö Basket és un club molt humil, amb un dels pressupostos més ajustats de la lliga però el fet que un poble petit tingui un equip a la primera divisió fa que la gent estigui molt interessada i que en els partits a casa, el pavelló sempre estigui ple. Un exemple molt semblant al Bàsquet Manresa. El meu dia a dia és semblant al que molts preparadors físics tenen arreu: preparació de les sessions del dia amb els entrenadors, sessions de força, sessions de pista, avaluació... i sortir a córrer si les condicions no són molt adverses. Tal  i com feia també a casa, he seguit amb els entrenaments personals tant de manera presencial com "online". Tot i ser europeus, una de les majors adaptacions que he hagut de fer és en la seva manera de treballar en equip en temes com la comunicació, els rols i/o l’expressió de les emocions. 

Suècia sempre ha estat un país referència en molts aspectes i tot i que la qualitat de vida, la promoció de la salut i el respecte per les lleis és notori, aquests dies les mirades d’Europa han tornat a estar centrades en el país nòrdic per la gestió de la crisi del coronavirus. Malgrat les crítiques que l’equip del primer ministre va rebre, Suècia va optar per posar unes mesures primàries, com l’eliminació de grans esdeveniments, però mantenint l’activitat quotidiana i apel·lant a la responsabilitat individual, la distancia social i el sentit comú, que potser aquí sí que és el més comú dels sentits. Molta gent em pregunta si em quedaria a viure aquí o bé em pregunten que quan tornaré. La veritat és que no sé exactament ni quan he marxat ni quan he tornat. Agafar un avió i un tren amb dues maletes nord enllà només ha fet que confirmar-me que l’aprenentatge, el repte, la il·lusió i la manera d’entendre la preparació física i la vida les vull portar arreu on el destí decideixi.
 
 Adrià Martí i Peiró és preparador físic del Nässjö Basket, d’aquet poble de Suècia
Arxivat a:
Gent, suècia, esport


Participació