Infern i glòria

per Llorenç Capdevila, 16 d'agost de 2020 a les 11:36 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 d'agost de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A la memòria de Jacint Verdaguer s’han erigit estàtues i monuments  arreu del país. La novel·la Entre l’infern i la glòria (Edicions de 1984, 2020), d’Àlvar Valls, és també un veritable monument –en aquest cas, literari– dedicat a la figura de mossèn Cinto. Arrenca amb el record d’un moment de dubte després de la mort d’una nena acabada de néixer a bord del vapor Guipúzcoa, i tot seguit ens trobem amb Verdaguer, malalt, a Vil·la Joana, el 24 de maig de 1902. Valls construeix, amb paciència i ambició, una trama que repassa la trajectòria vital, religiosa i literària de Verdaguer, a la vegada que recrea, paral·lelament i amb tota la precisió possible, els últims divuit dies en la vida del poeta, postrat al llit i envoltat d’amics i parents que conspiren per aconseguir quedar-se amb l’administració del seu llegat. Àlvar Valls completa una biografia molt ben documentada i extensa del protagonista i, alhora, capta i aprofundeix en la complexitat i les contradiccions del personatge, en les circumstàncies que el van portar a escriure joies com Canigó, Flors del Calvari o En defensa pròpia. Sap retratar l’ànima del capellà, del poeta, de l’home, del geni. Perquè Verdaguer és un personatge complex i tant la seva vida com la seva poesia reflecteixen una forta personalitat, una ànima torturada i un cor carregat d’amor cap als més desafavorits. 

A la novel·la d’Àlvar Valls hi ha una trama plena d’intrigues, passió, interessos, traïcions... i, naturalment, molta poesia. Hi ha un repàs biogràfic complet i molt ben documentat. Hi ha el retrat fidel i creïble d’una època. I, per si no n’hi hagués prou, hi ha un excel·lent treball de llenguatge que és també monumental. A banda d’una prosa literària de primera divisió, les varietats lingüístiques –socials i geogràfiques– del català de l’època són dibuixades amb total versemblança. Entre l’infern i la glòria es pot llegir com una completa biografia novel·lada, però també com una novel·la històrica molt ben documentada, o com una novel·la de personatge amb una trama que no està exempta de tensió narrativa i que pot interessar qualsevol lector, tant si és verdaguerià fins al moll de l’os com si no.
Il·lustració: Erques Torres.
Arxivat a:
Opinió, literatura
Participació