Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de juliol de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Riera de Guardiola, un tros de paisatge ple de cultura ambiental i científica.
Riera de Guardiola, un tros de paisatge ple de cultura ambiental i científica.
Els científics, en general, es queixen que no se’ls fa gaire cas. I els escriptors, que escriuen sobre el que coneixen o imaginen a partir del que coneixen, sovint no en saben gaire de ciència o, si més no, del món de la ciència.
Tot plegat és contradictori. La ciència i la tecnologia són cabdals per comprendre i interpretar les complexes realitats actuals. Però falten escriptors, gent que domini la llengua i els diferents gèneres literaris i, a més, que tingui un gran domini dels continguts científics. Escriptors que coneguin què és la ciència, la tecnologia, els científics i els tecnòlegs, és a dir, la sociotecnociència. I, també, escriptors (guionistes) que tradueixin tota aquesta escriptura en productes audiovisuals. En tenim uns quants d’aquests escriptors. Daniel Closa, Martí Domínguez, Xavier Duran, Salvador Macip, Sílvia Aymerich, Amàlia Lafuente... i molts més que piquen pedra en aquest sentit. Tots tenen darrere seu una obra literària de pes, prou moderna i interessant que aporta punts de reflexió científica i ètica a la societat catalana actual.
Aquest escriptors coneixen el contingut i la forma i, també, saben comunicar-les al públic, com si fossin ficcions. Els periodistes científics, els científics divulgadors, els escriptors científics són tots lletraferits que estimen i coneixen la llengua. Són els professionals capaços de traduir el coneixement científic en brut i el món social de la ciència, els científics i tecnòlegs i les seves activitats, a un discurs més intel·ligible. I d’acostar, a la gent, coneixement i cultura indispensables per entendre la complexitat del món on vivim.
La informació científica, quan és indispensable per a la supervivència, cal passar-la per un sedàs que la faci encara més comprensible a la gent no avesada. Cal transformar-la en coneixement significatiu, útil. És el cas de tots els temes relacionats amb la salut. Ho hem tastat aquests dies de confinament, el coronavirus i la covid-19. Així com dels temes sobre el medi ambient i la crisi climàtica en la qual estem immersos. Gairebé qualsevol aspecte de la realitat té un rerefons científic o tecnològic: nutrició i alimentació, energies, smartphones, etc... Ara, més que mai, ens fa falta cultura científica.
![]()
