QUI NO CONEIX

Qui no coneix... Anna Selga, teatre i llibertat

per El Senyor Ramon , 10 de juliol de 2020 a les 19:32 |
Il·lustració: Maria Picassó.
I tant que la coneixeu! De primer valoreu les referències: es diu Anna Selga i Jorba, dos cognoms que la vinculen a les nissagues més nostrades –el cèlebre Pere Jorba per besavi o el doctor Selga per oncle! Però l’Anna no ha militat mai en la disciplina de la manresanitat, i més aviat es va fer gran discretament, des que va venir al món l’any 60, a redós de cinc germanes i dos germans, tots en una casa al carrer de Jaume I. El pare, l’Iscle, era el «Selga del ciment» i es dedicava al comerç de materials d’obra al carrer Magnet mentre la mare, Montserrat, feina tenia a pujar tanta canalla. L’Anna anirà a les monges de sant Francesc i en acabat de seguida va passar al Peguera, amb la mestra Joana Herms: amb ella va començar el preparatori, va entroncar amb la nova EGB i hi va seguir el nou BUP i el COU: tot plegat, nou anys seguits a la casa! Modesta i d’una timidesa absoluta, encara emprendrà els estudis de biologia, però, per dir-ho curt, no va passar de primer. Sense cap mena d’estridència aleshores es va apuntar a fer un curset de teatre. I es veu que el cuc ja el duia a dintre, perquè aviat es preparà per entrar a l’Institut del Teatre –i hi va entrar, i tant. Encara s’enrojolava per tot, però fa els tres anys preceptius al costat de gent més jove –la Teti Canal, en Jordi Figueras...–amb qui descobreix que el teatre és alliberament i –oh, meravella– aquella vis còmica que fins aleshores semblava amagar-se rere uns ulls blavíssims i el ros dels cabells. I l’Anna es capbussa a fer tots els registres, des de cabaret amb textos de la Capmany –aquell "Oli de boges", a la Cova del drac– fins al teatre familiar i les campanyes escolars. Que fer d’artista és molt xulo, però també els cal bufar cullera. I ella ja se n’ha anat de casa, i té parella, i fins i tot un 2CV per mantenir! Prova els titelles i el teatre de carrer, amb la Farinera de Granollers. I en la diversitat també passa pel Centre Dramàtic del Vallès com a regidora. O com a tècnica, acompanyant molts anys en Marcel Gros. O explicant contes. I aquí i allà fent tot allò que sobre un escenari convingui. Després, quan vindran les criatures –de primer la Clara, després el David– viurà una feliç coincidència amb la nova oferta turística de la ciutat. No la vau veure amb en Cirera pare, a les visites teatralitzades del carrer del Balç? Senyor i senyora Pallarols! I d’aquella feta en vingué Sant Benet i també el Museu Comarcal i, a la fi, l’oportunitat d’incorporar-se a l’equip del Parc de la Séquia. Ara la trobareu al Museu de la Tècnica, o potser a Can Font, al parc de l’Agulla o a la casa de la Culla. Pot fer un taller, us pot fer de guia o pot aparèixer feta una cintaire d’ara fa cent anys! I en un cas i l’altre domina públic i escena, i es transforma que sembla màgia –i no és màgia, que és ofici. L’estabilitat laboral només li va servir per multiplicar els seus projectes, i per guanyar llibertat a l’hora d’emprendre’ls. Des dels temps de Faig Teatre o amb la colla dels Carlins, o amb els Farsants universals, a la Fira de l’Aixada. Al Microteatre, o recitant per als presos als porxos de l’Ajuntament... I doncs què, encara no l’heu recordada? És clar que sí! I si m’ho permeteu... segur que l’heu aplaudida també.          


Participació