Salut mental i mitjans

per Jordi Sardans , 1 d'agost de 2019 a les 21:40 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 d'agost de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Debat interessant a la seu del Col•legi de Periodistes, per presentar l’informe 2016-2017 sobre salut mental i mitjans, una anàlisi comparativa de l’observatori de mitjans de comunicació i la salut mental entre la informació local i la internacional, així com una guia de mitjans amb recomanacions per informar sobre salut mental. Ariadna Rogero, coordinadora d’Obertament, experta en campanyes anuals de comunicació i de lluita contra l’estigmatització, va obrir el foc entre treballadors i afectats de salut mental, entitats com Ampans i un grupet de periodistes. Les conclusions assenyalen que un 50% del que es publica sobre salut mental està estigmatitzat. En el 70% de les notícies internacionals es relaciona la salut mental amb perillositat; en canvi, en l’àmbit local baixa al 47,6%, dada alarmantment elevada. Un 43,8% de notícies locals esmenten casos de recuperació i tractament dels trastorns mentals per portar una vida normalitzada. A més de les fonts periodístiques habituals com policia i jutjats caldria donar veu directament a les persones afectades com a principal protagonista de la notícia. Per revertir la balança caldria construir històries en primera persona, que han tingut l’experiència, se n’han sortit i continuen fent el seu projecte de vida, com testimonia l’educadora Montse Manresa Boixet, que manifesta públicament que conviu amb el trastorn de la síndrome d’Asperger i valora molt positivament el documental del periodista Marc Serena "Peixos d’aigua dolça en aigua salada".
 
En el debat es van reflectir mancances de la professió periodística i es van veure representats diversos punts de vista, amb la conclusió que no hi ha «un ells, sinó que som tots nosaltres». Tema d’una enorme complexitat amb dos mons que parteixen de realitats diferents amb plantejaments inicials desiguals, dins uns societat complicada. La denúncia d’un estigma que és real xoca sovint amb la manera com s’ha d’explicar qualsevol notícia, on intervenen molts elements, que fan que el periodista del dia a dia pugui contrastar plenament la informació, ja que la notícia és immediata. Per no reproduir estereotips negatius cal posar el debat sobre la taula i establir ponts de contacte, però tardarà temps a solucionar-se: no és una tasca d’avui per demà. Cal depurar el llenguatge per evitar l’efecte mimètic. Com que es tracta d’un tema social i cultural, educadors i assistents socials també han de posar-hi de la seva part i facilitar l’accés dels periodistes als afectats, per revertir, entre tots, la situació.
Arxivat a:
Opinió, OPINIÓ, salut


Participació