Jordi Sardans | Actualitzat el 01/08/2019

Salut mental i mitjans

 
Debat interessant a la seu del Col•legi de Periodistes, per presentar l’informe 2016-2017 sobre salut mental i mitjans, una anàlisi comparativa de l’observatori de mitjans de comunicació i la salut mental entre la informació local i la internacional, així com una guia de mitjans amb recomanacions per informar sobre salut mental. Ariadna Rogero, coordinadora d’Obertament, experta en campanyes anuals de comunicació i de lluita contra l’estigmatització, va obrir el foc entre treballadors i afectats de salut mental, entitats com Ampans i un grupet de periodistes. Les conclusions assenyalen que un 50% del que es publica sobre salut mental està estigmatitzat. En el 70% de les notícies internacionals es relaciona la salut mental amb perillositat; en canvi, en l’àmbit local baixa al 47,6%, dada alarmantment elevada. Un 43,8% de notícies locals esmenten casos de recuperació i tractament dels trastorns mentals per portar una vida normalitzada. A més de les fonts periodístiques habituals com policia i jutjats caldria donar veu directament a les persones afectades com a principal protagonista de la notícia. Per revertir la balança caldria construir històries en primera persona, que han tingut l’experiència, se n’han sortit i continuen fent el seu projecte de vida, com testimonia l’educadora Montse Manresa Boixet, que manifesta públicament que conviu amb el trastorn de la síndrome d’Asperger i valora molt positivament el documental del periodista Marc Serena "Peixos d’aigua dolça en aigua salada".
 
En el debat es van reflectir mancances de la professió periodística i es van veure representats diversos punts de vista, amb la conclusió que no hi ha «un ells, sinó que som tots nosaltres». Tema d’una enorme complexitat amb dos mons que parteixen de realitats diferents amb plantejaments inicials desiguals, dins uns societat complicada. La denúncia d’un estigma que és real xoca sovint amb la manera com s’ha d’explicar qualsevol notícia, on intervenen molts elements, que fan que el periodista del dia a dia pugui contrastar plenament la informació, ja que la notícia és immediata. Per no reproduir estereotips negatius cal posar el debat sobre la taula i establir ponts de contacte, però tardarà temps a solucionar-se: no és una tasca d’avui per demà. Cal depurar el llenguatge per evitar l’efecte mimètic. Com que es tracta d’un tema social i cultural, educadors i assistents socials també han de posar-hi de la seva part i facilitar l’accés dels periodistes als afectats, per revertir, entre tots, la situació.

Navega per les etiquetes

OPINIÓsalut

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Jordi SardansHistoriador i Llicenciat en Ciències de la Informació. Ha publicat diversos llibres relacionats amb la història local. Membre fundador de la revista El Pou de la gallina, en va ser cap de redacció i, des de de 1994, n'és el coordinador. També ha col·laborat amb el diari Regió7 on, setmanalment publica una columna d'opinió.
Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.