Jordi Cumplido | Actualitzat el 02/08/2012
Bòsnia: 20 anys sense pau
Fa vint anys, mentre la Barcelona olímpica que aquests dies recordem amb tanta vehemència centrava l'atenció del món sencer, Bòsnia sofria el primer estiu d'una guerra civil cruel i salvatge que no acabaria fins el 1995. Malgrat que les imatges d'aquella tragèdia que va colpir Europa perduren en el record de molta gent, el cert és que les guerres de secessió iugoslaves van transcendir al món al compàs de la moda informativa per, com sol succeir en aquests casos, perdre's en l'oblit del temps. Una vegada vaig poder llegir en una paret de Mostar, ciutat epicentre de la guerra a la Bòsnia occidental entre musulmans i croats, la frase "quan ens va malament ens recorden, quan ens va bé ens obliden".
El 18 de juliol de 2008 els serveis de seguretat serbis detenien Radovan Karadzić, expresident de la Republika Sèrbia de Bòsnia, acusat de genocidi i altres crims comesos durant la guerra. Més tard, el 26 de maig de 2011, s'anunciava la captura del general serbi Ratko Mladić, acusat dels mateixos delictes entre molts d'altres. Aquests dos animals capitanejaren el bàndol serbo-bosnià durant la guerra i entre moltes atrocitats van propiciar el setge de Sarajevo –el més llarg en la història de la guerra moderna– i l'assassinat de milers de persones en l'atrinxerada ciutat de Srebrenica. De nou, els mitjans informatius tornaven al lloc dels fets, i de nou, efímerament.
Vull recordar Bòsnia, però vull fer-ho des de la profunditat que mereix i de la qual rarament disposa. Des dels mitjans occidentals es van estendre corrents d'opinió d'acord amb una estratègia molt comuna en els conflictes internacionals: simplificar els actors. Des d'aleshores fins ara, la lectura de la guerra ha estat molt simple: la contesa era inevitable en unes societats tan atàviques mogudes per la tradició; la religió i el nacionalisme exacerbat en foren el motor; la culpa fou dels serbis, i els bosnians musulmans les víctimes. D'aquesta manera, Europa i els Estats Units tenien una coartada perfecta per no haver de declarar totes les vergonyes de la seva culpabilitat compartida. Eximir els iugoslaus del seu desastre i abocar-ho tot a les forces externes seria demagògic, però eximir les potències internacionals i vincular-ho tot a l'endèmic caràcter irat dels balcànics seria mesquí.
La Unió Europea va actuar amb una turpitud imperdonable quan els nacionalistes Tudjman (croat), Milosević (serbi), i Izetbegovi (bosnià) van iniciar el perillós descens als inferns, mostrant una desunió resultat dels interessos particulars de cada estat de la unió. Però la gota del got del desvergonyiment la vessaren els Estats Units. El diplomàtic estatunidenc que va aconseguir pacificar la zona el 1995, Richard Holbrooke, denuncia en el seu llibre "Per acabar una guerra" el desinterès que va demostrar l'administració nord-americana a Bòsnia, i assegura que si s'hi hagués interessat de bon principi la guerra hauria durat pocs mesos. Quants morts hem d'atribuir, doncs, a Europa i als Estats Units? El cas més flagrant de tot això fou el cas d'Srebrenica, que tot i que mai no s'ha arribat a demostrar del tot, hi ha indicis més que suficients que la matança va comptar amb la complicitat o, si més no, la inhibició de la comunitat internacional, que necessitava un 'casus belli' per iniciar els bombardejos aliats sobre objectius serbis.
Vint anys després, des de l'altre costat del mediterrani ens podem enorgullir que els tribunals internacionals facin justícia amb els criminals serbis, però faríem bé d'obrir l'objectiu i veure-hi més enllà: Bòsnia segueix en guerra. Una guerra freda, sense la mort com a protagonista quotidiana, però sota la qual romanen latents els odis viscerals entre veïns, l'odi de porta a porta. La societat bosniana persisteix en l'esforç tenaç de reconstruir-se, però continua esqueixada pels rancors i una pau mal segellada fruit d'uns acords perpetrats a corre-cuita que atorgaren la majoria del país als serbis. Ara, Bòsnia és una federació amb tres estats dins d'un de sol. Hi ha massa coses a oblidar, i massa feixugues, i a Occident oblidem ja que a Bòsnia i Hercegovina encara hi ha camps de refugiats i contingents de població que no han pogut tornar encara a casa seva.
El 18 de juliol de 2008 els serveis de seguretat serbis detenien Radovan Karadzić, expresident de la Republika Sèrbia de Bòsnia, acusat de genocidi i altres crims comesos durant la guerra. Més tard, el 26 de maig de 2011, s'anunciava la captura del general serbi Ratko Mladić, acusat dels mateixos delictes entre molts d'altres. Aquests dos animals capitanejaren el bàndol serbo-bosnià durant la guerra i entre moltes atrocitats van propiciar el setge de Sarajevo –el més llarg en la història de la guerra moderna– i l'assassinat de milers de persones en l'atrinxerada ciutat de Srebrenica. De nou, els mitjans informatius tornaven al lloc dels fets, i de nou, efímerament.
Vull recordar Bòsnia, però vull fer-ho des de la profunditat que mereix i de la qual rarament disposa. Des dels mitjans occidentals es van estendre corrents d'opinió d'acord amb una estratègia molt comuna en els conflictes internacionals: simplificar els actors. Des d'aleshores fins ara, la lectura de la guerra ha estat molt simple: la contesa era inevitable en unes societats tan atàviques mogudes per la tradició; la religió i el nacionalisme exacerbat en foren el motor; la culpa fou dels serbis, i els bosnians musulmans les víctimes. D'aquesta manera, Europa i els Estats Units tenien una coartada perfecta per no haver de declarar totes les vergonyes de la seva culpabilitat compartida. Eximir els iugoslaus del seu desastre i abocar-ho tot a les forces externes seria demagògic, però eximir les potències internacionals i vincular-ho tot a l'endèmic caràcter irat dels balcànics seria mesquí.
La Unió Europea va actuar amb una turpitud imperdonable quan els nacionalistes Tudjman (croat), Milosević (serbi), i Izetbegovi (bosnià) van iniciar el perillós descens als inferns, mostrant una desunió resultat dels interessos particulars de cada estat de la unió. Però la gota del got del desvergonyiment la vessaren els Estats Units. El diplomàtic estatunidenc que va aconseguir pacificar la zona el 1995, Richard Holbrooke, denuncia en el seu llibre "Per acabar una guerra" el desinterès que va demostrar l'administració nord-americana a Bòsnia, i assegura que si s'hi hagués interessat de bon principi la guerra hauria durat pocs mesos. Quants morts hem d'atribuir, doncs, a Europa i als Estats Units? El cas més flagrant de tot això fou el cas d'Srebrenica, que tot i que mai no s'ha arribat a demostrar del tot, hi ha indicis més que suficients que la matança va comptar amb la complicitat o, si més no, la inhibició de la comunitat internacional, que necessitava un 'casus belli' per iniciar els bombardejos aliats sobre objectius serbis.
Vint anys després, des de l'altre costat del mediterrani ens podem enorgullir que els tribunals internacionals facin justícia amb els criminals serbis, però faríem bé d'obrir l'objectiu i veure-hi més enllà: Bòsnia segueix en guerra. Una guerra freda, sense la mort com a protagonista quotidiana, però sota la qual romanen latents els odis viscerals entre veïns, l'odi de porta a porta. La societat bosniana persisteix en l'esforç tenaç de reconstruir-se, però continua esqueixada pels rancors i una pau mal segellada fruit d'uns acords perpetrats a corre-cuita que atorgaren la majoria del país als serbis. Ara, Bòsnia és una federació amb tres estats dins d'un de sol. Hi ha massa coses a oblidar, i massa feixugues, i a Occident oblidem ja que a Bòsnia i Hercegovina encara hi ha camps de refugiats i contingents de població que no han pogut tornar encara a casa seva.
Navega per les etiquetes
guerra BòsniaCOMENTARIS
Clixe III
Em penso he sigut una mica massa agresssiu. Però potser pq com vosté diu és un article d'opinió o per una autocensura imposada no acava de ser més critic amb aquells que no toca ningú i que coneix.
Crec que els interesos goestrategics s'han sobreestimat, i que s'ha escrit molta brossa al respecte.
En Veiga es el nostre referent més proper i valent, però no el millor, i molt menys a nivell europeu.
Ell a més d'astut sap on fer la recerca i "pesca".
Diguem'ho clar, Bosnia es inviable, i tota legitimació en sentit contrari es tan falsa com culpable.
Espero la tesi vagi prou bé.
Salutacions.
Anónim, 17/08/2012, 12:51
Em penso he sigut una mica massa agresssiu. Però potser pq com vosté diu és un article d'opinió o per una autocensura imposada no acava de ser més critic amb aquells que no toca ningú i que coneix.
Crec que els interesos goestrategics s'han sobreestimat, i que s'ha escrit molta brossa al respecte.
En Veiga es el nostre referent més proper i valent, però no el millor, i molt menys a nivell europeu.
Ell a més d'astut sap on fer la recerca i "pesca".
Diguem'ho clar, Bosnia es inviable, i tota legitimació en sentit contrari es tan falsa com culpable.
Espero la tesi vagi prou bé.
Salutacions.
responc 2
Em sorprenc encara mes amb la teva resposta. Em dius k tinc una mala bibliografia i em recomanes francisco veiga. Doncs be, veiga es professor meu i tenim una relacio bona, em va guiant i espero pugui dirigir la meva ttesi doctoral. El considero el millor balcanoleg espanyol i dels millors deuropa. M,he llegit i rellegit la trampa balcanica , i akest modest article esta molt ple de coses seves. Pero es un article de opinio, periodisme, no de divulgacio historica, i en ell obviament es queden coses pel cami. Crec k hi ha unes causes internes del propi sistema politic yugoslau, lligat a la deriva vdel siistema, ecoonomic i les tensiobs nacionalistes ja presents en el titisme. Pero tambe unes causes externes, propies del fenomen d,implosio yugoslau lk genera un buit geoestrategic a lla zona k les potencies internacionals no van saber resoldre. Aixo es el k volia manifestar a larticle.
El debat em sembla interessant. Merci per la seva atencio. Salutacions
Anònim, 12/08/2012, 15:16
Em sorprenc encara mes amb la teva resposta. Em dius k tinc una mala bibliografia i em recomanes francisco veiga. Doncs be, veiga es professor meu i tenim una relacio bona, em va guiant i espero pugui dirigir la meva ttesi doctoral. El considero el millor balcanoleg espanyol i dels millors deuropa. M,he llegit i rellegit la trampa balcanica , i akest modest article esta molt ple de coses seves. Pero es un article de opinio, periodisme, no de divulgacio historica, i en ell obviament es queden coses pel cami. Crec k hi ha unes causes internes del propi sistema politic yugoslau, lligat a la deriva vdel siistema, ecoonomic i les tensiobs nacionalistes ja presents en el titisme. Pero tambe unes causes externes, propies del fenomen d,implosio yugoslau lk genera un buit geoestrategic a lla zona k les potencies internacionals no van saber resoldre. Aixo es el k volia manifestar a larticle.
El debat em sembla interessant. Merci per la seva atencio. Salutacions
Clixe II
En primer lloc gràcies per la resposta.
L'argumentació del "proserbisme" es molt pobre ja que en molts cercles el Regne Unit, França van tenoir una politica proserbia quan no va ser així.
Suposo que que quan diu aqui, es refereix a la molt mesquina catalunya nacionalista.
Queda molt clar que no coneixes els origines de la guerra de Bósnia ni els motius de la guerra civil iuguslava en general. Que la seva especialitat siguin els balcans i la europa de l'est deixa ben clar la pesima tria bibliografica i academica que ha fet.
El convido a seguir estudiant i analitzant. doncs es molt jove i la seva ideologia ha de ser propera a la crítica.
No gaire lluny, tenim la UAB i la obra de Francisco Veiga, que sembla no haver paït.
Li recomano la trampa balcanica, hi ha més autors espanyols, que tenen una lectura molt diferent a la seva ,tan semblant a la de gent como Taibo,Mendiluce o les editorials del Periodico.
Salutacions.
Anònim, 07/08/2012, 15:26
En primer lloc gràcies per la resposta.
L'argumentació del "proserbisme" es molt pobre ja que en molts cercles el Regne Unit, França van tenoir una politica proserbia quan no va ser així.
Suposo que que quan diu aqui, es refereix a la molt mesquina catalunya nacionalista.
Queda molt clar que no coneixes els origines de la guerra de Bósnia ni els motius de la guerra civil iuguslava en general. Que la seva especialitat siguin els balcans i la europa de l'est deixa ben clar la pesima tria bibliografica i academica que ha fet.
El convido a seguir estudiant i analitzant. doncs es molt jove i la seva ideologia ha de ser propera a la crítica.
No gaire lluny, tenim la UAB i la obra de Francisco Veiga, que sembla no haver paït.
Li recomano la trampa balcanica, hi ha més autors espanyols, que tenen una lectura molt diferent a la seva ,tan semblant a la de gent como Taibo,Mendiluce o les editorials del Periodico.
Salutacions.
Responc:
Estimat anònim, primer de tot gràcies per la molèstia de llegir-te l'article. Sobre la teva crítica, crec que és massa àcida per estar tan poc argumentada. Pot ésser que en alguna part del text reprodueixi algun tòpic, no ho sé, en tot cas podries dir quin i ho podriem discutir. De totes maneres, m'he de defensar dient que porto anys estudiant la qüestió balcànica i l'atac personal a la meva qualitat d'historiador, i a la meva manca d'informació, està fora de lloc. Probablement em falta vaitjar més allà, estar-m'hi temporada, és cert, però com sabràs, anònim, estudiant i treballant, sense beques, és complicat pels que no tenim recursos.
Sobre l'article, crec que en la primera part del text intento precisament desmuntar els clixés que es van difondre entre l'opinió pública a occident, i que com dic consistia en construir imatges de bons i dolents. Intento ser conseqüent amb el gran error geoestratègic de les grans potències, sense caure en el tòpic de donar-los'en tota la culpa. Podria extrende'm més, però em faltaria saber què hi veus malament a l'article.
Finalment, assegurar-te que les fons que consulto solen ser llibres poc acceptats aquí, considerats com a "proserbis" i que intenten sortir-se dels tòpics. I em preocupo també de llegir el que s'escriu allà sobre la qüestió. En tot cas un historiador no deixa mai de formar-se, i assumir les crítiques va amb la professió.
Salutacions
Jordi, 04/08/2012, 19:06
Estimat anònim, primer de tot gràcies per la molèstia de llegir-te l'article. Sobre la teva crítica, crec que és massa àcida per estar tan poc argumentada. Pot ésser que en alguna part del text reprodueixi algun tòpic, no ho sé, en tot cas podries dir quin i ho podriem discutir. De totes maneres, m'he de defensar dient que porto anys estudiant la qüestió balcànica i l'atac personal a la meva qualitat d'historiador, i a la meva manca d'informació, està fora de lloc. Probablement em falta vaitjar més allà, estar-m'hi temporada, és cert, però com sabràs, anònim, estudiant i treballant, sense beques, és complicat pels que no tenim recursos.
Sobre l'article, crec que en la primera part del text intento precisament desmuntar els clixés que es van difondre entre l'opinió pública a occident, i que com dic consistia en construir imatges de bons i dolents. Intento ser conseqüent amb el gran error geoestratègic de les grans potències, sense caure en el tòpic de donar-los'en tota la culpa. Podria extrende'm més, però em faltaria saber què hi veus malament a l'article.
Finalment, assegurar-te que les fons que consulto solen ser llibres poc acceptats aquí, considerats com a "proserbis" i que intenten sortir-se dels tòpics. I em preocupo també de llegir el que s'escriu allà sobre la qüestió. En tot cas un historiador no deixa mai de formar-se, i assumir les crítiques va amb la professió.
Salutacions
Clixe
I tu et fas dir historiador?. Esforçat una mica més i busca més informació pq no tens ni fava i repeteixes els topics dels mass media i dels catalanets burguesos e ilimitadament ignorants.
Queda palés el poc profit que has tret dels teus viatges, serien oficials.
Anònim, 04/08/2012, 00:48
I tu et fas dir historiador?. Esforçat una mica més i busca més informació pq no tens ni fava i repeteixes els topics dels mass media i dels catalanets burguesos e ilimitadament ignorants.
Queda palés el poc profit que has tret dels teus viatges, serien oficials.
FEU EL VOSTRE COMENTARI
Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui
Jordi CumplidoNascut el 1986. Manresà. Llicenciat en Periodisme i en Història, ambdues a la Universitat Autònoma de Barcelona, i durant un any a la Universidad Autónoma de Madrid. Com a periodista, ha treballat de redactor de Societat i Cultures durant sis anys al diari Regió7. Com a historiador, actualment, emprèn projectes d'estudi del passat balcànic i de l'Europa de l’Est. Dels viatges als Balcans, també n'ha escrit alguns articles com "Una frontera per a Kosovo". Milita a l'organització política Corrent Roig. Altres articles d'aquest autor
 |
.jpg)
Actualitat
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat