Aquesta informació es va publicar originalment el 2 d'agost de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fa vint anys, mentre la Barcelona olímpica que aquests dies recordem amb tanta vehemència centrava l'atenció del món sencer, Bòsnia sofria el primer estiu d'una guerra civil cruel i salvatge que no acabaria fins el 1995. Malgrat que les imatges d'aquella tragèdia que va colpir Europa perduren en el record de molta gent, el cert és que les guerres de secessió iugoslaves van transcendir al món al compàs de la moda informativa per, com sol succeir en aquests casos, perdre's en l'oblit del temps. Una vegada vaig poder llegir en una paret de Mostar, ciutat epicentre de la guerra a la Bòsnia occidental entre musulmans i croats, la frase "quan ens va malament ens recorden, quan ens va bé ens obliden".
El 18 de juliol de 2008 els serveis de seguretat serbis detenien Radovan Karadzić, expresident de la Republika Sèrbia de Bòsnia, acusat de genocidi i altres crims comesos durant la guerra. Més tard, el 26 de maig de 2011, s'anunciava la captura del general serbi Ratko Mladić, acusat dels mateixos delictes entre molts d'altres. Aquests dos animals capitanejaren el bàndol serbo-bosnià durant la guerra i entre moltes atrocitats van propiciar el setge de Sarajevo –el més llarg en la història de la guerra moderna– i l'assassinat de milers de persones en l'atrinxerada ciutat de Srebrenica. De nou, els mitjans informatius tornaven al lloc dels fets, i de nou, efímerament.
Vull recordar Bòsnia, però vull fer-ho des de la profunditat que mereix i de la qual rarament disposa. Des dels mitjans occidentals es van estendre corrents d'opinió d'acord amb una estratègia molt comuna en els conflictes internacionals: simplificar els actors. Des d'aleshores fins ara, la lectura de la guerra ha estat molt simple: la contesa era inevitable en unes societats tan atàviques mogudes per la tradició; la religió i el nacionalisme exacerbat en foren el motor; la culpa fou dels serbis, i els bosnians musulmans les víctimes. D'aquesta manera, Europa i els Estats Units tenien una coartada perfecta per no haver de declarar totes les vergonyes de la seva culpabilitat compartida. Eximir els iugoslaus del seu desastre i abocar-ho tot a les forces externes seria demagògic, però eximir les potències internacionals i vincular-ho tot a l'endèmic caràcter irat dels balcànics seria mesquí.
La Unió Europea va actuar amb una turpitud imperdonable quan els nacionalistes Tudjman (croat), Milosević (serbi), i Izetbegovi (bosnià) van iniciar el perillós descens als inferns, mostrant una desunió resultat dels interessos particulars de cada estat de la unió. Però la gota del got del desvergonyiment la vessaren els Estats Units. El diplomàtic estatunidenc que va aconseguir pacificar la zona el 1995, Richard Holbrooke, denuncia en el seu llibre "Per acabar una guerra" el desinterès que va demostrar l'administració nord-americana a Bòsnia, i assegura que si s'hi hagués interessat de bon principi la guerra hauria durat pocs mesos. Quants morts hem d'atribuir, doncs, a Europa i als Estats Units? El cas més flagrant de tot això fou el cas d'Srebrenica, que tot i que mai no s'ha arribat a demostrar del tot, hi ha indicis més que suficients que la matança va comptar amb la complicitat o, si més no, la inhibició de la comunitat internacional, que necessitava un 'casus belli' per iniciar els bombardejos aliats sobre objectius serbis.
Vint anys després, des de l'altre costat del mediterrani ens podem enorgullir que els tribunals internacionals facin justícia amb els criminals serbis, però faríem bé d'obrir l'objectiu i veure-hi més enllà: Bòsnia segueix en guerra. Una guerra freda, sense la mort com a protagonista quotidiana, però sota la qual romanen latents els odis viscerals entre veïns, l'odi de porta a porta. La societat bosniana persisteix en l'esforç tenaç de reconstruir-se, però continua esqueixada pels rancors i una pau mal segellada fruit d'uns acords perpetrats a corre-cuita que atorgaren la majoria del país als serbis. Ara, Bòsnia és una federació amb tres estats dins d'un de sol. Hi ha massa coses a oblidar, i massa feixugues, i a Occident oblidem ja que a Bòsnia i Hercegovina encara hi ha camps de refugiats i contingents de població que no han pogut tornar encara a casa seva.
