Jordi Sardans | Actualitzat el 18/03/2020

Van den Eynde, l’estratega

 
Amb gran expectació mediàtica, que competia amb el rodatge de la sèrie Hache amb presència d’Eduardo Noriega, davant del Casino, l’advocat penalista Andreu Van den Eynde, expert en estratègia, va respondre les preguntes de la periodista manresana Núria Bacardit en una sala plena de gom a gom. De pare trotskista, que defensava el dret d’autodeterminació als anys 70 del segle passat, té clar que no ajudarà mai els nazis «per termes ideològics». La política a l’estat està polititzada i retardaran expressament l’accés a Estrasburg. Però ja des del 2016, quan va defensar Carme Forcadell, pensava "colar" una qüestió prejudicial, que sí que va fer el 2019 amb l’Oriol Junqueras. Darrere del judici hi ha una estratègia que espera que doni rendiment «sobretot quan s’arribi al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg, on haurien d’aflorar les mines que hem anat posant al camp de batalla». Va viure l’1-O fent un assessorament legal voluntari a un centre de votació on va veure l’actuació d’uns 150 policies antidisturbis. Al responsable policial li va mostrar el carnet d’advocat «i quan em vaig girar em van pegar un cop de porra i em van expulsar del lloc». No va posar denúncia perquè entenia que no havia de ser protagonista com a advocat, però «hauria prosperat».
 
En un estat «sense transició política» ni rendiment de comptes amb el passat, el judici de l’1-O va ser una experiència traumàtica molt dura, on Van den Eynde fins i tot s’hi va jugar la salut, amb una infecció arran d’una pedra al ronyó, a causa d’un alt nivell d’estrès. Denuncia que en el judici als independentistes al Tribunal Suprem, els advocats no van poder desplegar al màxim els seus arguments. No els van deixar preparar la defensa en una situació de presa d’ostatges que condicionava molt la seva estratègia. Reconeix que el president de la Sala, Marchena, és i es creu intel·ligent, «però li vaig plantar cara, tot i que no li podies prendre el protagonisme». Sobre la sentència, és contundent: Per arribar a la conclusió, que segons ells, «anar a votar no és un acte de manifestació, els poden reprimir i si segueixen votant és un delicte, s’inventen 50 pàgines inintel·ligibles per justificar-ho». Al seu parer, desescalar el conflicte és un interès compartit entre els catalans i els espanyols. Els presos no volen l’indult ni sortir a qualsevol preu. Només la política determinarà la solució definitiva. 

Navega per les etiquetes

1 d'octubreOPINIÓ

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Jordi SardansHistoriador i Llicenciat en Ciències de la Informació. Ha publicat diversos llibres relacionats amb la història local. Membre fundador de la revista El Pou de la gallina, en va ser cap de redacció i, des de de 1994, n'és el coordinador. També ha col·laborat amb el diari Regió7 on, setmanalment publica una columna d'opinió.
Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.