Josep M. Oliva | Actualitzat el 15/03/2020

La glòria i l’esforç

 
No soc aficionat a l’esport, a cap, però sé, evidentment, qui són el Messi, el Cristiano Ronaldo, el Rafa Nadal o el Pau Gasol. D’altres em són familiars de tant sentir-los anomenar però em costaria ubicar-los. Kimi Raikkonen, per exemple. Em sona el seu nom d’escoltar-lo als telenotícies però no sabria dir si corre amb moto, si juga al golf o si és un tennista. Ara sí que ho sé perquè l’he vist al diari i el titular ho deixava clar: «Kimi Raikkonen, pilot de l’Alfa Romeo Racing». No llegeixo l’entrevista però la vista se me’n va a un destacat on diu “Al darrere de la Fórmula 1 hi ha molt més avorriment del que sembla”. I  ho crec, és clar, i no sento que m’hagi descobert res, però penso que és una afirmació que hauria de fer pensar molta gent –malauradament, molta gent adulta– i que seria ideal per comentar-la a les escoles. 
 
No crec que hi hagi gaire canalla sense trastorns importants que diguin que de grans volen ser consultors en protecció de dades o tècnics de logística. És més normal que somiïn ser futbolistes, cantants, actors o actrius, bombers, policies... o corredors de Fórmula 1. Tot de feines d’acció i d’activitats brillants darrere les quals hi ha també molt avorriment, moltes hores de preparació, moltes hores d’estudi o moltes hores d’entrenament. I seria bo que els aspirants a aquelles professions tan llampants ho sabessin amb antelació si és que s’hi volen dedicar. I que la resta, els que ja tenim la vida feta, ho sabéssim valorar. Que penséssim que prèviament als seus moments de glòria hi ha molta feina i moltes renúncies. I que això és així tant per a un gran músic com per al rei de la cançó de l’estiu; tant per a un premi Nobel de literatura com per a un autor de "best-sellers". Diria que hi ha tan sols una excepció i és una excepció que aquests dies es fa bastant evident arran de la celebració a Madrid de la fira d’art contemporani ARCO. Darrere aquells suposades obres artístiques sense solta ni volta només hi ha la impostura dels seus autors, la complicitat dels crítics i la connivència de les galeries i de tots els que viuen d’aquell gran negoci. Això també s’hauria d’explicar sense embuts a la canalla. Perquè d’adults no restessin acomplexats ni es deixessin entabanar amb aquella gran mentida.

Navega per les etiquetes

esporteducacióOPINIÓ

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Josep M. Oliva

Nascut a Manresa l’abril del 1958. Servei militar complert, carnet de conduir classe B, cotxe propi, títol de mecanografia i llicenciat en Periodisme. Observador curiós. Va començar a col·laborar en premsa als vuitanta i és a El Pou de la gallina des de la seva creació, durant molts anys hi ha tingut una pàgina d’opinió mensual, «A propòsit». Ara escriu també una columna quinzenal –«Veient-les passar»– a Regió7. Durant més de vint anys va presentar el programa de cançó «Carregat de romanços» a diverses emissores de la ciutat. En fa onze, juntament amb un grup d’entusiastes, va crear  El Club de la Cançó, des d’on organitza un concert mensual a El Sielu.

Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.