Aquesta informació es va publicar originalment el 15 d'abril de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Vull donar-vos ànims a tots els que esteu lluitant en aquests temps difícils que us ha tocat viure. Quedeu-vos a casa, no costa res. Mai havíeu tingut l’oportunitat de recloure-us sabent que no us esteu perdent res allà a fora. Fins i tot, molts heu après a rentar-vos les mans, cosa que a la vostra edat ja tocava... I no patiu que hi haurà acord mundial per cancel·lar l’operació bikini. Paciència i aprofiteu per posar-vos fins el cul de la droga barata del segle XIX: consumir sèries i porno. Esnifeu les gigues dels vostres contractes com si fossin grams de cocaïna. Però almenys tingueu un minut de reflexió al dia i penseu què seria de vosaltres durant el confiament si no tinguéssiu internet. Si no teniu clara la resposta, potser que aprofiteu aquest parèntesis planetari per tancar-vos al lavabo, on guardeu el vostre botí enrotllat, i valorar la vostra existència mentre us feu un nus al coll amb la cortina de la dutxa.
Com ja us vaig comentar fa un parell de mesos,
l’any 2022 viureu un altre confinament quan Manresa sigui aïllada, aquesta vegada a causa del 100% de manresans contagiats per l’ignasivirus. Un virus causat per sobredosi ignasiana i que té una simptomatologia molesta, especialment si no es fa la reclusió en solitari: urticària a l’aigua, incontinència rectal i deliris ignasians. Si al 2020 ja teniu escassetat de paper higiènic i mascaretes, no us podeu arribar a imaginar quin serà el panorama quan els civils realment necessiteu aquest productes.
Una diferència entre els dos confinaments són els protagonistes. El 2020, els veritables herois van ser els professionals sanitaris, mentre que al 2022 va ser la Paquita. Una jubilada de 76 anys que es va desencadenar després de 5 setmanes de confinament i 25 visualitzacions de la seva pel·lícula preferida en VHS, la "Fuga de Alcatraz". Va agafar els seus tres gossos, dos els va posar en una motxilla –juntament amb tres vestits estampats i uns quants rotlles de paper higiènic–, i l’altre el va lligar a la corretja. Ella tenia clar que el seu objectiu era fugir del perímetre de la Manresa en quarantena. Destinació: Sant Joan de Vilatorrada. Sabia que el fet de passejar “el gos” li donaria marge perquè la policia no li demanés més explicacions, però havia de canviar de gos i de vestimenta cada quilòmetre per evitar generar sospites. Al cap de pocs dies d’arribar al poble veí, la Paquita s’havia curat de l’ignasivirus i havia descobert la vacuna: fugir de Manresa i de tot allò relacionat amb l’any ignasià.