Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de març de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
D'AQUÍ D'ALLÀ. «L’Aràbia Saudita és un país molt desconegut pel fet que ha estat molt gelós de la seva privacitat».
Arriba un moment en la vida professional que penses que més o menys ho tens tot controlat. Que després de vint anys d’exercir la professió poques coses et poden sorprendre, i et dediques bàsicament a millorar els processos i innovar per cercar més eficiència. És en aquest plàcid moment, que una trucada com la que vaig rebre un diumenge al matí del gener de 2019 et pot deixar perplex; construir i liderar un equip per a desenvolupar la planificació territorial i urbana d’una regió –verge– a l’encontre del mar Roig amb el Golf d’Àqaba, d’una superfície similar a la de Catalunya. Al bell mig del desert saudita. Un indret extraordinari per tres motius: la natura, la història i la ubicació geoestratègica.
La bellesa natural d’aquest indret, l’assentament existent més important del qual és Sharma, és increïble. Va des del desert Roig de majestuosos i imponents monòlits petris fins a les costes d’Àqaba i del Mar Roig, on aterra el desert –les platges de Gayal o Ras Al Sheikh Hamid– o hi confronten els vasts murs de pedra –Wadi Tayyb AI Ism. És en aquestes costes on el corall presenta el millor estat de conservació del món i respon millor al constant augment de la temperatura dels oceans. La natura és imponent. Els paisatges dramàtics.
Però és que, a més, sembla que va ser en aquest indret on es van succeir passatges bíblics de l’antic testament com el de la fugida d’Egipte del poble jueu creuant les aigües d’Àqaba i arribant a la terra promesa tot travessant Jordània. Va ser també en aquestes terres on el profeta Abraham va rebre els deu manaments a la Muntanya de la Llei –Jabal Al-Lawz– (o aquí o al veí Mont Sinaí...). És a través d’aquests passatges bíblics on s’entén la situació geoestratègica d’aquest nou país, pont d’unió entre el continent Asiàtic i l’Africà.
Aràbia Saudita, bressol de la religió musulmana –La Meca i Medina són les ciutats icones de la fe musulmana– és un país molt desconegut per a la majoria de nosaltres, i no pas per manca d’interès probablement, sinó pel fet que ha estat un país molt gelós de la seva privacitat. De fet, fins fa poc més de quatre mesos el turisme no hi era admès. El desconeixement, sumat a una visió egocèntrica europea i occidental, és camp abonat per al judici fàcil. Amb tot, el país va amb pas decidit cap a una obertura a tots els nivells, el príncep saudita escolta el batec d’una societat que empeny amb força cap al progrés. Una societat jove i creixent –amb una mitjana d’edat de 30 i pocs anys– i amb l’índex de natalitat disparat.
El repte que hi ha damunt la taula és colossal: dissenyar un futur per ser construït en el present. La meva haurà estat una petita contribució en aquest projecte que té uns quants quinquennis per endavant. Aquest Gigaproject, com l’anomenen, és el mirall d’uns anhels per voler canviar el món. Estem dissenyant unes ciutats del futur, on tecnologia i natura conviuran i es fusionaran. Unes ciutats compactes i eficients, que funcionaran al 100% amb energies renovables i que seran bressol d’una societat inclusiva i innovadora. Un pont entre civilitzacions i dos continents. Un tribut d’un país, Aràbia Saudita, a la humanitat.
| Ramon Bacardit i Reguant és arquitecte i lidera un equip per desenvolupar la planificació territorial i urbana d’una regió entre el mar Roig i el Golf d’Àqaba. |
