Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de març de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fa uns dies que l’Ajuntament de Manresa ens ha informat que, a partir de l’any vinent, pensa canviar el model de recollida de la brossa que generem amb la implantació d’un nou sistema, teòricament més modern, tecnificat i eficient.
Val a dir que, almenys d’entrada, la cosa sona bé, si això permet millorar la netedat general dels nostres carrers i aconseguir alhora un grau més elevat de tria selectiva dels residus generats: bàsicament paper, orgànica, vidre, plàstic i rebuig en general. Segons sembla, amb la nova traçabilitat serà més fàcil controlar aquells conciutadans que no fan la selecció prèvia, de manera que pagaran major impost d’escombraries, que no pas els que compleixin.
Ara començarà un període d’informació i de debat entre els contribuents i ciutadans, de manera que és aviat per saber com quedarà finalment tota aquesta nova operativa. Però permeteu-me que avanci que d’entrada, que hi ha algunes coses que em grinyolen.
La primera és que el contenidor de rebuig (el de color gris) només es pugui utilitzar un cop a la setmana. Per què?
La segona. Com caram ens ho farem per haver d’obrir cada contenidor. Teòricament tot sembla estar pensat per nuclis familiars, però la realitat és molt més diversa i complexa. I la tarja serà individual? Ens l’hem d’anar passant entre nosaltres? I si la perdem? I la gent que no és de Manresa i està de pas, si té la necessitat de tirar alguna cosa què fa?
I la tercera, tot i que n’hi podria haver moltes més. Si la gent –diguem-ne anònima– deixa coses fora del contenidor, com passa a vegada ara, qui ho recollirà? Perquè establir un sistema de control fotogràfic (com les fotomultes) per saber qui ho ha deixat, suposo que és materialment impossible. I ves a saber que potser tampoc es pot perseguir perquè això seria, realment, un delicte o una simple falta?
Buf! Moltes coses que caldrà anar polint. Però el pitjor de tot és que no hi hagi un accés general, fora d’hores i dies, com ara, a tots els diversos models de contenidor. Si es vol facilitar la nova proposta crec, personalment, que cal començar fent-ho fàcil i haver d’esperar a llençar (al seu lloc, és clar) determinades coses en funció del dia que toca és anar enrere en una societat on cada vegada més es busca poder-ho fer tot en qualsevol lloc i moment, com passa als emergents entorns "on-line".
Esperem, però, que el remei no sigui pitjor que la malaltia i no acabi passant que es trobi més brossa fora que no pas a dins. Temps al temps...
