Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de febrer de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
VA COM VA. PER LLUM DEGÀS
Il·lustració: Laura Estrada.
Fins després de veure la pel·lícula no vam ser conscients que no es tractava d’un reportatge realitzat a peu de carrer en què els vianants expressaven raons diverses per fugir de la ciutat. «Si el tema fos aquest –va dir algú– amb set raons no n’hi hauria ni per començar». I en cinc minuts, entre tots dos, vam enumerar-ne més de vint. En primer lloc, per la brutícia. A Manresa no hi ha un pam de net, en el sentit més literal de l’expressió. Ni que doblessin el servei de neteja farien net un pam de vorera. Si més no, durant més de deu minuts. I també pels preus dels lloguers, per la degradació i la gentrificació dels barris, per la misèria no atesa, pels fills sense feina, per l’allau d’atracaments, robatoris i alguna violació de tant en tant, per la pudor de rata com fuig, pel degoteig de botigues que tanquen, pel malson dels aparcaments, pel tortugueig dels trens, per la ronya del riu, pels llambordins mig partits, pel transpirar de les clavegueres, pel plaer de fugir.
