Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de febrer de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A la nostra ciutat, els practicants de tot tipus d’esports han estat, tradicionalment, nombrosos. I els diversos clubs existents tenen una llarga i exitosa trajectòria. De tota manera, i de tant en tant, apareixen senyals d’alarma. Ha estat precisament durant les darreres setmanes que el nostre club de futbol més antic i emblemàtic, el Centre d’Esports Manresa, ha caigut en una profunda crisi de caràcter econòmic: el seu president ha dimitit i ara una junta gestora s’encarrega d’intentar remuntar una situació complexa. I això passa, paradoxalment, quan el seu primer equip es troba esportivament en un moment dolç, competint a la tercera divisió, a la qual va ascendir la temporada passada, amb un paper prou correcte malgrat el context que li toca viure.
Altres clubs, en canvi, no es troben ara mateix en aquesta situació. El Gimnàstic ha passat fa poc a ser filial del FC Andorra, propietat del jugador del Barça Gerard Piqué i sembla que té el futur immediat ben resolt pel que fa sobretot a la formació. I en altres esports com el bàsquet, el Baxi Manresa continua sent l’estendard de Manresa i juga un any més a la prestigiosa i exigent lliga ACB i a Europa. Això sí, sempre amb l’ai al cor! O el cas del Club Atlètic Manresa, que amb un pressupost relativament baix obté uns excel·lents resultats.
Un dels problemes que hi ha avui dia és que l’impacte mediàtic dels grans clubs d’àmbit estatal i internacional és tan gran que el públic que segueix els nostres equips locals ha anat de baixa i, en conseqüència, els diners directes o via esponsoritzacions publicitàries són insuficients. No conec gens si la gestió portada a terme ha estat, o no, correcta. En qualsevol cas, desitjaria, naturalment, que es pugui reconduir. Dit això, penso que potser convindria replantejar moltes de les coses de l’esport base i treballar bé la formació i muntar els primers equips només amb els jugadors propis, sense fer fitxatges professionals de fora si la tresoreria no ho permet. De fet, tant aquí com arreu, es viu un cert miratge: per una banda es volen fer equips competitius a la seva divisió, però després la gran massa d’espectadors es limita a seguir només els de les màximes categories i això acaba sent un desastre per als petits, que són la majoria. Que hi hagi, tanmateix, sort!
Foto: Centre d’Esports Manresa.
