Lourdes Fisa a Castellnou

per Jordi Sardans , 30 de gener de 2020 a les 12:37 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de gener de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Amb la idea de transformar l’espai, l’artista plàstica establerta a Manresa Lourdes Fisa va presentar a l’església de Sant Andreu. al nucli històric de Castellnou de Bages. el passat 13 de desembre, els darrers treballs expositius internacionals en què vincula els espais amb la natura viva i aporta interrogants. Tot plegat lligat amb la conferència que hi va pronunciar el doctor en biologia, expert en espais naturals protegits, Josep M. Mallarach, sobre el paisatge extern com a reflex del paisatge intern. Fisa interrelaciona temes de ciència i història. Capta l’essència del lloc, una església romànica del segle XI i el naixement del riu d’Or. Hi aporta uns treballs perquè la connectin amb aquest espai, com l’església de la Pietat de Vic, el 2004; "SOS Natura", al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí; "Aqua sobre Água" al teatre romà del Museu de Lisboa (2018- 2019), i el vídeo dels camins de descoberta de Luxemburg, Lisboa i Manresa, on resumeix els tres elements de natura en moviment: aigua, terra i aire, que també s’apunten en l’exposició de Castellnou.
 
En treure els bancs de missa, Fisa es va adonar que hi havia una nova mirada. Per exemple a sota dels bancs, on hi ha records de memòria. Deixa constància d’unes tombes, en una de les quals hi ha un capellà enterrat durant la Guerra Civil, segons el veí Francesc Vilaseca. Ho demostra amb la paciència de la tècnica del "frotage", amb què l’artista experimenta i en retroba la sepultura. A l’altar, Vilaseca explica que s’hi ha col·locat l’aigüera de casa seva. Fisa pensa en com intervenir dins l’església. No tapa el Crist de l’altar perquè vol que s’interactuï amb la idea que la gent es bellugui per dins per fer-se’n una nova mirada i s’adoni que darrere hi ha una obra: "Silencis per escoltar" i una altra que es diu "Besar la vida". Modifica l’entorn i la llum, treu algunes imatges, però respecte molt les verges, com a mare terra, i aporta el seu treball de natura, amb peces com les del teatre romà del Museu de Lisboa, on ja ho havia experimentat. Es retroba a Castellnou amb les fotografies de Mercè Rial, que en va reflectir el procés de treball a "Aqva sobre Água" a Lisboa i Bragança. Ja pensa en el seu pròxim projecte: "Love".
Arxivat a:
Opinió, OPINIÓ, art


Participació