Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de gener de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
RETRATS. És un noi de quinze anys, però podria ser el vent, una onada, la tempesta. Quan balla, els seus pensaments desapareixen. Només existeixen ell i el seu cos. Es mou més ràpid que el temps. Si els seus moviments deixessin estela, dibuixaria línies daurades en totes direccions. El Pol González és un ballarí de hip-hop.
Foto: Marc Prat.
Sabates esportives llampants, expressió salvatge i música urbana. Aquest és l’estil que el va atraure des de petit. Es va enamorar d’aquest art mentre veia ballar la seva mare. Ella va ser la seva primera mestra de dansa. Ara el Pol ja vola sol sobre l’escenari i participa en diverses competicions que el condueixen a viatjar a l’estranger. No és solament el seu cos que es mou sinó també la seva imaginació. Estirat al llit, passejant pel carrer o prenent apunts al pupitre, idea coreografies per a diversos grups de ball. La dansa l’acompanya des de la infància.
«La sensació que sento quan ballo s’assimila a l’emoció que sents al cim d’una muntanya russa, quan el tren està a punt de lliscar avall», descriu el jove ballarí. La seva mare, Rebeca Fernández, li fa pessigolles als cabells mentre explica que, amb només dos anys, el Pol ja volia copiar els seus moviments mentre ballava. Ella va ensenyar-lo a moure’s al ritme del jazz, la música clàssica o el hip-hop. L’any 2014 va obrir l’escola de dansa Pure Dance, al Pont de Vilomara, i en aquest centre el Pol va créixer com a ballarí. «La mare era igual d’exigent amb mi que amb la resta d’alumnes», destaca. Amb el pas del temps, els papers han canviat. «Ara és ell qui m’ensenya a ballar a mi», apunta la mare. Ell ha perfilat els passos de ball de molts dels grups de l’escola de dansa del Pont de Vilomara. La mare detalla que les coreografies que idea el seu fill són suaus i elegants.
«Una de les claus perquè una coreografia funcioni és la bona energia entre el grup de balladors», apunta Pol González. Una afirmació que ha comprovat a través de la seva pròpia experiència en diferents grups de hip-hop del Bages. L’any 2018 va fer el salt a la companyia de dansa I’MM Company, de Barberà del Vallès. Actualment, forma part del grup Immunes, amb qui va viatjar a Arizona, els Estats Units, per participar en un dels principals campionats internacionals de hip-hop. Dels 64 grups, van quedar vuitens. El jove ballarí reivindica que al nostre país s’haurien de professionalitzar les competicions de hip-hop. «Els campionats són privats perquè no hi ha cap federació. Sovint no s’estableix un filtre a l’hora d’inscriure’s i això desprestigia els grups bons». Assenyala que el hip-hop és un dels estils que estan més de moda, «però encara ens queda camí per córrer per posar-nos al nivell d’altres països».
El jove ballarí combina la dedicació a la dansa amb els estudis. Actualment, cursa quart d’ESO a l’institut Castellet. Aprofita per estudiar durant els assajos, els trajectes amb tren cap a Barberà del Vallès o abans d’anar a dormir. Vol convertir-se en un ballarí professional. «M’agradaria aprendre dansa al costat dels professionals de les escoles de Los Àngeles i Tokio». Després de rebre una formació a l’estranger, vol fer realitat el seu somni. «Obrir una escola de hip-hop a Manresa seria genial», apunta. És conscient de la necessitat de cuidar l’art als pobles i a les ciutats mitjanes. «Em faria feliç ensenyar a ballar als més petits», destaca. Quan pensa en el futur, s’imagina ballant sobre l’escenari, en una escola o en el racó d’un teatre. Tant se val el lloc. «T’imagines que amb vuitanta anys encara tinc forces per ballar?».
