Col·legi Asil dels Infants

per El Pou , 7 de gener de 2020 a les 12:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de gener de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
PATRIMONI CIUTADÀ. En el primer tram de la carretera de Vic trobem aquest edifici públic, en una zona que tenia amb funcions comercials, industrials o d’habitatge burgès. És una obra d’Ignasi Oms i Ponsa, bastida entre 1898 i 1901 en un estil modernista historicista.
Foto: Francesc Rubí.

Es tracta d’un edifici gran amb la planta, en forma d’una U, format per un cos principal rectangular i per dues ales laterals. El cos principal és més ample, coincideix amb el tram central de la façana a la carretera de Vic i conté l'escala d'accés al segon pis. En el cos central i en l’ala sud és de dues plantes i de tres en l'ala nord, amb un tercer pis que incorpora un terrat. El mur de la façana és de paredat i les cantonades i les divisions verticals estan fetes amb carreus de pedra grisa que contrasten amb el color vermell de la vistosa línia d’imposta entre els dos pisos, dels marcs de totes les obertures i de les arcuacions cegues de sota la coberta, que estan remarcades amb maó vermell. La façana principal és unitària i simètrica, presenta un cos central més destacat per mitjà d’un capcer i als extrems de la façana es desenvolupen dos cossos en forma de torres. A la planta baixa les finestres estan coronades per arcs rebaixats mentre que la porta principal i les grans finestres de la primera planta són d’arc de mig punt, característics de l’historicisme neoromànic. Les façanes que donen al pati posterior tenen grans obertures amb vidrieres que contribueixen a donar llum a l'edifici. L’ala sud continua pel carrer dels infants amb una nau d’una sola planta que manté els mateixos trets estilístics.
 
El catàleg de Manresa protegeix l’edifici de manera parcial; és a dir, la volumetria, la tipologia i l’aspecte exterior, per la importància històrica, artística i perquè és una de les obres de l'arquitecte Oms que enriqueix el paisatge i, a més, és fàcilment reutilitzable.
 
PER SABER-NE MÉS:
 
- BARAUT, Anton; BOVER, Imma, «El Modernisme al Bages», a "Dovella", núm. 3, Manresa, desembre de 1981.
- JUNYENT, Francesc, El patrimoni històric i artístic (dels orígens als nostres dies), Parcir Edicions Selectes, Manresa, 1994.
- LACUESTA, Raquel, Ignasi Oms i Ponsa, arquitecte: la consolidació del modernisme terra endins, Delegació del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya a Manresa i Angle Editorial, Manresa, 2009.
 
Participació