Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de desembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
PER QUINTÍ TORRA CORDONS
Són artistes?
Aquest any els premis Lacetània, renovats i ampliats, es van lliurar en una gala lluïda i trencadora, que va ser molt celebrada pel públic assistent. El que no va ser tan celebrada va ser l’actitud dels components de la companyia formada per Joel Martí i Pablo Molina, guanyadors del premi Talent, un dels guardons de circ que atorgava la Crica, que van pujar a l’escenari del Conservatori una mica alegres, vessant cava entre el públic i fotent-se del llaç groc que lluïa sota el faristol on es feien els parlaments, que van apartar i tirar per terra de males maneres. Ja sé que certa irreverència o sentit de l’humor sempre poden contribuir a la distensió dels actes. Fins i tot pot marcar certa personalitat. És més, alguna "performance" extravagant també es pot fer passar per transgressora. Ara, la bretolada i la manca d’empatia gratuïta no s’ajusta pas al "talent" pel qual se’ls va donar el guardó.
No comencem bé la commemoració
Una altra desafortunada realitat es pot contemplar ben a prop del mateix teatre on es van lliurar els premis Lacetània, l’accés de l’Espai 1522. La porta de fusta que hi dona entrada data de l’any 1887, com es pot veure a la reixa que hi ha damunt del llindar. Pel que sembla, als porticons, hi devien sortir uns forats a causa de l’antiguitat i per tapar el forat, mai tan ben dit, hi han clavat uns trossos de fusta per la part interior. Com podeu veure a la foto, però, quan les portes estan obertes el nyap fa força mal efecte. Queden molts detalls per polir de cara a la cita del 2022. Solucionar aquest merament estètic, per començar, no estaria gens malament.
Trobada d’exalumnes
El que tampoc va anar a l’hora va ser la cloenda dels 125 anys de les Bases de Manresa, que es va celebrar el dilluns 23 de desembre, al saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, tot i haver transcorregut dos anys i mig llargs des de l’inici de la commemoració. No pas, però, per manca de voluntat institucional. L’entrada en vigor de l’article 155 i les successives eleccions no havien permès posar-hi el punt i final. A la capital catalana, a part del president Quim Torra i la consellera de Cultura, també s’hi van citar els membres d’entitats que hi ha donat suport com l’Institut d’Estudis Catalans, la comissió cívica coordinadora de l’aniversari o de la Diputació de Barcelona, en la qual treballa la historiadora Rosa Serra Rotés. Abans de treballar per la institució i d’impulsar el Museu de les Mines de Cercs, Serra havia estat professora de secundària a l’institut Pius Font i Quer i, curiosament, a l’acte en qüestió es va sentir ben cofoia de veure com quatre dels seus exalumnes es trobaven entre els protagonistes de l’acte: Marc Aloy, com a regidor i futur alcalde de Manresa, Carles Claret i Xavier Serrano com oradors reproduint la veu d’Àngel Guimerà i Josep Torra Sampol el 1892, i, entre bastidors, el sempre diligent Joan Piqué, cap de comunicació de l’Ajuntament. Tots plegats van voler immortalitzar el moment amb una fotografia.
Més desajustos
Tampoc no acaba de ser encertada la data de la fira de Sant Andreu –amb les dades de l’any anterior– que se’ls va escapar als companys de "Freqüència" del grup Taelus. D’errades en calendaris i dates n’hem fet tots i es fan difícils de detectar. És el problema d’arrossegar agendes d’activitats que cada any, per bé o per mal, es repeteixen més o menys en les mateixes èpoques i, lamentablement, copiar i enganxar els textos d’espais web com, en aquest cas,
festacatalunya.cat. Curiosament, però, en el web en qüestió, el redactat és el mateix, però les dates de la fira del 2019 són les correctes.
Ascensor perillós
Les restes del naufragi de l’antiga Caixa d’Estalvis de Manresa encara afloren en alguns punts de la ciutat, com en els ascensors de les oficines que n’havien acollit la seu principal al passeig de Pere III. Des de fa temps, acullen oficines diverses, com ara la d’una important notaria. Al vestíbul, el rètol a l’entrada dels elevadors que podeu veure a la imatge ja ho diu tot.
155 misteriós
Un amable subscriptor m’ha fet arribar una fotografia d’una parcel·la de nova edificació, entre la FUB i la torre d’en Vinyes, on hi ha marcats diferents espais i enmig un enigmàtic 155... el mateix de l’article constitucional. No faré cap valoració perquè, suposo, deu ser producte de la casualitat.
Torrons sediciosos
I acabo l’inventari mensual, com no podia ser d’una altra manera, amb la mirada posada en les festes nadalenques. La pastisseria Perarnau del carrer de Carrió, una de les de trajectòria més dilatada de la ciutat, ha posat a la venda, com podeu veure a la fotografia, una línia de torrons de rigorosa actualitat. Ni més ni menys que el segell Tsunami. De ben segur que són bons de veritat i donaran coratge, en el parèntesi de les festes, a aquells que s’han desinflat un xic després de les dures sentències del judici del procés. A part de tenir un aspecte extraordinari, a cal Perarnau s’han permès fer una descripció d’ingredients al·legòrica i enginyosa. L’anomenat Tsumani conté «No violència, organització nacional, la força de la gent, un QR operatiu, Telegram, un pessic de rauxa i molt seny». Enhorabona per la iniciativa! Tot sigui per endolcir els mals tràngols.
