Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de desembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
«Ara dic blat, ara dic ordi»: aquest sembla ser el lema de Pedro Sánchez. Un Pedro Sánchez que fa dos anys deia que estàvem en una Espanya plurinacional. Un Pedro Sánchez que hagués pogut fer govern amb Unidas-Podemos el 28 d’abril, i va convocar noves eleccions perquè les enquestes li anaven a favor. Durant la campanya, ell i en Miquel Iceta van atacar fort Catalunya: que si calia fer front als qui intenten separar, que si primer la llei, que si el PSOE era la solució al bloqueig a l’Estat i la crisi de convivència a Catalunya... Tot plegat un aquelarre d’espanyolisme. Els resultats del 10N, però, no van acompanyar: el PSOE va perdre 3 escons i Podemos, Marees, Compromís i Más País en van perdre 5. I ara, que «hi ha un problema polític», tothom s’ha de sumar al pacte PSOE–Podemos per tal de desbloquejar el govern... Però el PSOE ha repetit el mateix error del febrer de 2016: fer un pacte amb un partit i esperar que la resta s’hi sumi. I aquí recordem el punt número 5, referit a Catalunya: «Garantizar la convivencia en Cataluña... se fomentarà el dialogo en Cataluña... siempre dentro de la Constitución”.
Cal aprofitar el persistent problema de governabilitat del Regne d’Espanya. De moment, s’ha aconseguit que, formalment, acceptin que hi ha un problema polític. També han quedat molt clares les quatres potes de la taula de negociació: mesa d’igual a igual, amb diàleg sincer, sense limitacions –també la possibilitat de fer un referèndum– i plantejar una amnistia per als presos. Ho sigui, l’objectiu no és facilitar cap investidura d’un govern espanyol, sinó facilitar una resolució democràtica de la situació que vivim.
Però no crec que el PSOE pugui assumir aquests quatre pilars "sine qua non"; els seus barons i l’Estat profund no ho podrien suportar. I nosaltres recordem molt bé tot el que ens estan fent: repressió, ofec econòmic, menyspreu, persecució jurídica... La jugada és demostrar al món que el PP i el PSOE són iguals davant del centenari problema català. De fet, ja ho havia dit Josep Pla: «No hi ha res més semblant a un espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres».
