Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de novembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
NATURA URBANA. Als nous neofeixistes mundials els importa ben poc la gent i la terra on viuen. Només els interessa mantenir l’"statu quo" i guanyar diners per guanyar diners. Aquest estiu s’ha parlat dels grans incendis de la selva amazònica brasilera i també s’ha parlat de l’absurda i surrealista proposta de comprar l’illa més gran del planeta, Grenlàndia.
Selva tropical d’Amèrica del Sud.
Aquestes dues notícies estan relacionades: al darrere hi ha dos neofeixistes "demòcrates". No cal donar noms, encara els faríem propaganda. La crema de grans extensions de la selva amazònica i l’absurda demanda de la compra de Grenlàndia només tenen una clara finalitat: poder accedir a noves fonts de recursos naturals de manera fàcil, còmoda i poc imaginativa.
En primer lloc, un dels problemes de cremar la selva tropical és el retorn del carboni que conté la matèria orgànica, la fusta, sobretot, en forma de diòxid de carboni a l’atmosfera –el mateix que fem nosaltres quan cremem els combustibles d'origen fòssil. D’això en resulta un increment de l’efecte hivernacle. La desaparició de la selva tropical també té implicacions sobre el cicle de l’aigua. Les plantes que hi viuen evaporen immensos "rius aeris" d’aigua relacionada amb les pluges. A la llarga, hi ha també una forta pèrdua de sòl i de biodiversitat. En resum, els incendis són un negoci per desforestar i poder implantar indústries ramaderes, de la fusta, mineres i agrícoles, pastures per fer-ne carn, conrear soja per fer-ne pinso, tot expulsant els indígenes de les seves terres...
En segon lloc, per què algú hauria de voler comprar tot un país, Grenlàndia? La "terra verda" de verda no en té gaire, el 85 per cent de la superfície és coberta de glaç i part d’aquest s'està fonent ràpidament gràcies a l’efecte hivernacle, fenomen que produeix un augment del nivell dels oceans. Aquesta terra és volguda pels recursos naturals que deixarà al descobert amb el desglaç i per la posició geogràfica estratègica dels Estats Units davant de la Xina i Rússia a l’Àrtic –les rutes comercials que passarien pel nord, molt més curtes i barates gràcies al desglaç, també. Sota aquesta capa de glaç hi ha reserves petrolieres i de gas, i també minerals preciosos com or, urani o rubís, terres rares i roques fertilitzants
Finalment, la conclusió: anem de negoci a negoci. Es crema la selva tropical, s’incrementa l’efecte hivernacle, es fon la glacera de Grenlàndia i es té accés a explotar recursos naturals i a transportar més i de forma més barata. Un despropòsit que ens portarà a incrementar més la crisi climàtica en què vivim.
