La Cova de Sant Ignasi

per Lluís Virós , 7 de novembre de 2019 a les 09:57 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de novembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
PATRIMONI CIUTADÀ. D’entre les poques esglésies que van quedar dempeus després de la destrucció programada durant la Guerra Civil, destaca la Cova de Sant Ignasi, amb la casa convent dels Jesuïtes que hi té adossada. 
Foto: Francesc Rubí.

Com el sant, que havia passat per Manresa el 1522, és un edifici relativament recent: el 1603 es va bastir una capella al costat de la cova natural i al segle XVIII es va construir l’església com a vestíbul de la cova, que es va beneir el 1844. La galeria que connecta la cova i l’església es va decorar entre 1915 i 1918 en estil postmodernista. El conjunt, amb la Seu i el Pont Vell, conforma la façana visual de la ciutat.
 
L’església de la Cova és d’estil barroc i una mostra de l'arquitectura jesuítica. L’interior és d’una sola nau amb passadissos laterals i capelles, per damunt de les quals es disposen unes tribunes amb gelosies barroques. Les exuberants façanes barroques contrasten amb la contenció decorativa, correcció de línies i proporció de mides de l'espai interior. La façana principal està molt decorada amb elements barrocs, però amb una gran correcció de línies, unitat d'estil i unes proporcions ben estudiades. La part més treballada és la zona del portal, amb un gran arc florit coronat per una finestra ovalada a manera de sol irradiant. A sota, hi ha un arc que arrenca d’unes columnes laterals que corona  una fornícula amb la imatge d'un sant. A la base hi ha el portal d'accés decorat en la part superior per un escut. A ambdós costats hi ha una estructura ornamental formada per dues pilastres amb sants adossats i una columna enmig. Als costats d'aquesta gran decoració hi ha finestres repetides simètricament. La façana lateral també és força rica i hi destaquen les repeticions simètriques de les finestres, especialment a la zona de l’antiga Cova, i el conjunt de gàrgoles i motius decoratius. L’actual convent substitueix una modesta casa del segle XVII. És un gran casal eclèctic amb façanes de composició regular i simètrica de quatre pisos d'alçada. La galeria o vestíbul està decorada amb marbres, mosaics, estucs, vidrieres i metalls. A les parets hi ha uns relleus en bronze realitzats entre 1915 i 1918 i a l'altar un retaule d'alabastre barroc realitzat el segle XVII per Joan i Francesc Grau. La Cova de Sant Ignasi està protegida de manera integral pel catàleg de Manresa per la importància històrica i artística, i pel fet de ser un referent paisatgístic. Artísticament, és l’edifici barroc més rellevant de la ciutat. S’ha proposat que es consideri Bé Cultural d’Interès Nacional.
 
PER SABER-NE MÉS:

Es tracta d’un monument força estudiat i només destaquem:
 
- BASSEGODA, Bonaventura. "La cova de sant Ignasi", Angle Editorial, Manresa, 1994.
 


Participació