Quins judicis!

per Lluís Calderer , 29 d'octubre de 2019 a les 13:04 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 d'octubre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
No fa pas gaires dies, Francesc Foguet i Boreu, en un dels seus articles a "El Temps", considerava que davant el fet que gent d’ideologies diverses coincideixin a definir certes actuacions polítiques en termes teatrals, això té sentit i validesa. ja que «un bon grapat d’episodis polítics i judicials que hem patit aquests darrers anys té, certament, molt d’espectacle ranci i tediós. Fa pensar en temps foscos d’etapes inquisitorials i totalitàrie». Efectivament; i per centrar-nos en un cas concret, tal com segueix dient Foguet, «El "judici contra el procés" –un dels actes de violència d’Estat més escandalosos de l’Europa actual–resulta molt pitjor que qualsevol farsa, sainet o vodevil dels més dolents».
 
Es tracta d’un cas que es pot posar perfectament al costat dels grans crims polítics perpetrats pel poder establert i encoberts de manera cínica i barroera amb l’excusa de la religió, una certa "unidad" o pràctiques supersticioses que acaben amb la condemna i execució de l’innocent, tal com prescriu el pervers, inqualificable i primitiu costum del boc expiatori. Encara perviuen en la memòria col·lectiva alguns dels casos més evidents i paradigmàtics: Sòcrates, Jesús de Natzaret, Joana d’Arc...
 
Sempre hi ha hagut creadors artístics que s’han sentit cridats a desemmascarar les trampes d’aquest joc pervers mitjançant formes i gèneres diversos. Com a mostra em permeto recordar la sàtira ferotge a què Paul Claudel sotmet el judici a la santa francesa en el seu oratori dramàtic "Joana d’Arc a la foguera" –estrenat a Basilea el 1938–, amb música d’Arthur Honegger, on l’escena en qüestió porta per títol "Joana lliurada a les bèsties", ja que el president del tribunal és el Porc i els altres membres el Tigre, la Guineu i la Serp, i els assessors l’Ovella i l’Ase.
 
Si mai algun altre artista vol i pot arrencar totes les disfresses de l’actual judici contra el procés ja caldrà que esforci la imaginació a partir d’aquí, perquè un recurs com el de Claudel,  que en el seu lloc està molt bé, aquí encara quedaria curt i benvolent.
 

Il·lustració: Erques Torres.
Arxivat a:
Opinió, judici, art, OPINIÓ


Participació