Aquesta informació es va publicar originalment el 10 d'octubre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
És aquest un tema recurrent que, de tant en tant, apareix públicament, sobretot quan es planteja algun canvi urbanístic en àrees especialment sensibles de la ciutat. Recordo com als anys vuitanta del segle passat es van començar a definir i establir algunes illes de vianants al nucli històric, cosa que va generar un debat molt encès amb partidaris i detractors que, amb el temps, es va anar reconduint de manera positiva. Ara hi podem tornar –espero que en menor virulència perquè la visió i la perspectiva d’aquest tema ha canviat en gran mesura una trentena d’anys més tard– amb el plantejament que ha manifestat l’equip de govern de convertir en àrea de vianants el primer tram del carrer d’Àngel Guimerà, que formaria part de la "milla d’or" del comerç manresà. Ara mateix ja hi ha una petita part –des de la cruïlla del carrer dels Esquilets i Casanova a la plaça de Sant Domènec– on el trànsit es restringeix a l’autobús. Es tractaria, doncs, d’ampliar aquesta àrea i aprofitar l’avinentesa per remodelar l’espai per fer-lo més còmode per als vianants.
Ben segur que hi haurà de nou qui ho veurà bé i qui no. En realitat, tot parteix de la idea –que jo crec personalment equivocada– que si no s’arriba o es passa amb cotxe per davant d’una botiga determinada aquesta es fa invisible. El que cal es poder-hi accedir amb vehicle relativament a prop, però no necessàriament davant mateix perquè ni ara ni mai s’hi pot trobar fàcilment aparcament per entrar-hi a comprar. Més aviat als darrers temps es constata arreu que unes zones per a vianants, ben endreçades, netes i amb el mobiliari urbà en condicions són un valor important per al comerç de la zona. Precisament les futures Àrees de Promoció Econòmica Urbanes (APEUS) poden ser un element fonamental per als comerciants a l’hora de gestionar i empoderar-se el seu carrer. I tenir una illa de vianants és un actiu a considerar, no pas un problema.
Dit això, sí que caldria, al meu entendre, que el nou projecte urbanístic tingués present algunes aspectes importants. Primerament seria bo que no fos un espai blindat, o sigui que l’accés en vehicle hi fos possible, si bé limitat a la càrrega i descàrrega de mercaderies i veïns (si cal, amb un horari limitat, però relativament ampli) i, naturalment, vehicles d’emergències i taxis, si bé aquests darrers sense parada fixa, ja que no té cap sentit que hi hagi cotxes aparcats durant tot el dia, encara que sigui en un indret concret. Els autobusos urbans tinc clar que aquí hi farien més nosa que servei. Amb un lloc d’estacionament a la Muralla del Carme o Sant Domènec i la que ja hi ha a la plaça d’Espanya, és suficient per accedir a aquest carrer. A banda que també hi ha aparcament per al vehicle privat al propi carrer (la Farola) i al passeig (Europa). I potser també seria desitjable que la gent anés més a peu, ja que és la manera –a banda de fer salut– de poder observar a poc a poc els aparadors de les botigues.
Igualment, hi hauria d’haver una bona il·luminació i s’hauria de treballar amb materials constructius resistents i adequats al nou ús. Que no passi com amb les rajoles del primer tram del passeig de Pere III, que no suporten gens bé les rodes dels cotxes i camions i sovint es trenquen amb la mala imatge que donen i el cost de reparació periòdica que això implica. També convindria que fossin de fàcil neteja i que el terra no fos embrutadís i, doncs, ple de taques, tal com passa amb altres espais de recent remodelació com, per exemple, la baixada dels Drets. I tota la nova urbanització (disseny inclòs) hauria de tenir el vistiplau de la majoria de veïns i comerciants de la zona, proposant, si cal, dues o tres alternatives per evitar un cert despotisme il·lustrat que, a vegades, es fa present en determinades actuacions del departament d’urbanisme municipal.
A veure si, finalment, pot ser una realitat ben acceptada per tothom!
