Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de setembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
PER QUINTÍ TORRA CORDONS
Precs de vacances
Als mesos d’estiu tot s’alenteix, s’alteren les rutines. La ciutat es buida i molts comerços i òrgans oficials aprofiten per tancar uns dies per vacances o reduir les jornades. Hi ha menys activitat i els treballadors –i els clients– aprofiten per descansar. El que ja no m’imaginava era que la fe també en fes, de parèntesi estival. A la capella del Remei, que acull periòdicament el res del rosari, com explica un rètol on s’indica l’horari, aquest estiu l’han substituït –com veieu a la foto– per un altre pasquí en el qual desitgen «Bones vacances». Afortunadament, sempre es pot pregar, amb rosari o sense, en algun altre temple o a casa.
Però Jesús ens parla... en castellà
Perquè els creients no deixen mai de buscar la llum de l’Altíssim, que, com diuen les Sagrades Escriptures, és omnipotent i capaç de veure-ho i sentir-ho tot. Per assegurar-se’n, no fos cas que algú hagi perdut una mica l’afecció, recentment circulen per Manresa fullets fent crides religioses, pertanyents a noves entitats que abracen l’apropament a Jesús des d’un punt de vista més apel·latiu i en una altra llengua... el castellà.
Els amics de Porquet Prat, acostumats a il·lustrar i imprimir en totes les dimensions possibles missatges de qualsevol tipus, a casa seva, per anunciar les vacances, no han pogut ser més explícits. Vista la calor que va començar a castigar la ciutat al juliol i el dur treball de tot l’any no s’han estat de romanços. «Estem esgotats i cremats». I, damunt d’una fotografia d’un paisatge àrid i sec anuncien que fan vacances. Un missatge simpàtic, empàtic i que evita qualsevol malentès.
Correus, sempre desconcertant
Un capítol a part mereix l’organització i les obres inacabables a l’edifici de Correus a la plaça d’Espanya. Accedir-hi s’ha convertit en un joc de pistes, no se sap ben bé quins taulells funcionen, s’acumulen les cartes i, a més, com podem veure a la instantània, a l’hora d’anunciar els horaris fan servir la variant valenciana per anunciar si funciona o no el “servici”.
Abocadors incontrolats
De fet, tenint en compte les peripècies, es podria considerar si els serveis postals de la ciutat podrien passar a formar part dels indrets de visita a la Manresa desconeguda que aquest any ha abastat nous horitzons amb gran èxit d’inscripció. En l’edició d’aquest any, concretament el dimecres 28 d’agost, els participants, més de 300, van fer un recorregut exterior per les fàbriques Vermella i Blanca de Sant Pau. Lamentablement, els assistents van poder observar, des de primera fila més d’un abocador espontani, aprofitant la manca de control per part de les autoritats pertinents. Davant mateix de la fàbrica Vermella, com podeu observar en la fotografia que m’ha fet arribar un dels membres de la comitiva, hi ha de tot. Des d’una coneguda marca de màquina de cosir fins a joguines que algú considera que ja no tenen valor. Actualment, els únics habitants de la zona viuen a la fàbrica Blanca. La deixadesa, ens siguin o no responsables, no els deixa gens bé.
Carbassons fàl·lics
Per sort, en altres indrets, es conserva el contacte pur amb la natura i es continua conservant l’horta històrica de la ciutat. Al tema del mes, com heu vist a les pàgines centrals, s’entrevisten pagesos manresans, un dels quals, l’Enric Casasayas, va mostrar als autors del reportatge –també n’hem reproduït un exemplar al costat d’aquestes línies– uns magnífics carbassons amb els quals "esparvera" les clientes a la parada de la plaça Major (Casasayas dixit).
Agència matrimonial expeditiva
El mètode Casasayas potser no és gaire fi, ja us ho diré. Com a mínim, si del que es tracta és d’entrar en contacte amb alguna persona. El mètode potser és una mica... d’altres temps. Com l’agència matrimonial que, tot i els temps de les xarxes socials i d’internet, encara sembla que continua sent útil. Al diari "Regió7", on l’apartat dels anuncis classificats de l’estiu es redueix a encara no un quart de pàgina, hi ha anat apareixent un requadre encapçalat pel reclam d’una agència matrimonial. El "catàleg de candidates" –totes dones– és curiós: una vídua sola, una soltera infermera i, en un sentit més general, russes i brasileres. Diu que volen amistat o parella... No sé pas si, amb aquest plantejament tan... bàsic sorgeixen gaires candidats. És clar que hi ha gent per a tot.
Llarguíssima nit de Festa Major
El que veieu a la imatge, recolzat i profundament adormit al peu del Pou de la Gallina, és un personatge que va retratar una amiga de la revista el diumenge de Festa Major a les dues del migdia. Al carrer de Sobrerroca hi havia plena activitat i a la Plaça continuaven les activitats. L’individu va fer parada i fonda, no pas cap miracle com Sant Ignasi, després que, acabats tots els concerts i tancats tots els locals nocturns de la ciutat, tot i l’ampliació horària de la festa, va fer cap al local de l’antic pub Gris que, per completar el sarau dels més marxosos, va obrir portes a les 8:00 del matí com a "after hours". La nit, ja queda clar, se li va fer llarguíssima.
