Aquesta informació es va publicar originalment el 12 d'agost de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
PATRIMONI CIUTADÀ. Aquest casal és dels més característics del primer tram de la carretera de Vic, on es van construir, a cavall dels segles XIX i XX, edificis que combinaven la funció comercial o industrial amb la d’habitatge burgès.
Foto: Francesc Rubí
És una obra d’Ignasi Oms i Ponsa bastida entre 1899 i 1903 en un estil eclèctic, amb trets clarament modernistes. Es tracta d’un habitatge plurifamiliar aïllat amb tres façanes, al carrer de Sant Joan Baptista de la Salle, la carretera de Vic i el carreró d’accés a la plaça Porxada. És un edifici compacte de planta baixa, dos pisos i una part de soterrani, amb un magatzem adossat al darrere. La façana principal és simètrica, amb un ritme marcat per les obertures ordenades regularment: els balcons agrupats de dos en dos, separats per fornícules i pilastres que marquen eixos verticals. La coronació de l'edifici és molt vistosa, amb una gran cornisa aguantada per permòdols i amb una balustrada a sobre. El parament de la façana juga amb el contrast entre l’arrebossat que imita el maó i la pedra dels detalls ornamentals com les cantonades, les impostes, els emmarcaments de les obertures i la cornisa. Gràcies a la recent restauració, és molt visible aquest contrast entre els colors vermell i gris. Les baranes dels balcons són de ferro fos i també estan aguantats per permòdols. Un dels elements més espectaculars és el portal modernista del magatzem del carrer de Sant Joan Baptista de la Salle, que malauradament no ha estat restaurat com la resta de l’edifici.
El catàleg de Manresa protegeix de manera parcial la volumetria i l’aspecte exterior, per la importància històrica i artística, i perquè és una de les millor obres de l'arquitecte Oms, que enriqueix el paisatge i s’integra en el teixit urbà. La família Armengou era la propietària d’un de les grans ferreteries de la carretera de Vic que servien peces i recanvis per a la indústria de la ciutat i de les conques del Llobregat i el Cardener. Era especialment impactant la visita al magatzem del soterrani amb un laberint format per les caixes de milers de productes perfectament ordenats.
|
PER SABER-NE MÉS:
- BARAUT, Anton; BOVER, Imma, «El Modernisme al Bages», a Dovella, núm. 3, Manresa, desembre de 1981.
- LACUESTA, Raquel, "Ignasi Oms i Ponsa, arquitecte: la consolidació del modernisme terra endins". Delegació del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya a Manresa i Angle Editorial, Manresa, 2009.
|
