Aquesta informació es va publicar originalment el 7 d'agost de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
D'AQUÍ I D'ALLÀ. Tooba Azhar. Gujranwala (Pakistan)
El meu nom és Tooba Azhar i vaig néixer al Pakistan, tot i que he viscut en moltes ciutats: Abu Dhabi, Chicago, Barcelona, Manresa... La meva ciutat natal és Gujranwala, a la província de Punjab. No hi vaig estar gaire temps: de petita vivia on ho feia el meu pare, que viatjava molt. El meu pare és exmilitar i treballava de mecànic de vehicles militars i de molt jove va anar a Abu Dhabi. Des de llavors, no hem parat. Fa nou anys que vaig arribar a Manresa: ara en tinc 28. El meu pare vivia aquí mentre jo estudiava. Vaig tenir un accident de cotxe i necessitava un canvi, per variar la dinàmica i passar més temps amb ell.
Al principi no m’agradava la ciutat perquè la trobava insulsa, la veia molt diferent que Barcelona, d’on venia. A molts llocs tanquen a les nou del vespre. Només hi veia ambient i alegria per Festa Major, quan s’omple de música, foodtrucks, concerts i els focs artificials al parc d’Agulla són bonics de veure... Al cap de poc vaig tornar a Barcelona, però no vaig tardar a venir de nou a Manresa. Cada cop la ciutat m’agrada més i sento com si ja formés part de mi. Aquí m’he independitzat: hi he tingut la meva primera feina i la gent és molt amable. M’he anat fent meva la ciutat i ara n’aprecio moltes coses que abans no valorava: la tranquil·litat, un entorn agradable... Com més coneixes Manresa més l’estimes. El mes passat vaig acabar a distància el Grau en Periodisme a la Universitat de Punjab (Pakistan). Treballo a l’escola d’idiomes Madison ensenyant anglès a diverses empreses. Hi porto més de quatre anys i n’estic molt contenta. A Europa es cuida l’estat del benestar molt més que en els altres llocs on he viscut.
«Em quedo amb la dieta d’aquí, la mediterrània. A Manresa hi he desenvolupat el paladar»
Sóc sòcia del club Arc Set, a Santpedor, on vaig dos cops per setmana a practicar el meu esport preferit: el tir amb arc. M’encanta aprofitar els caps de setmana per explorar els pobles dels voltants i les comarques limítrofes. Fa poc vaig anar al pantà de Sant Ponç, a Berga, al Santuari de Queralt, a Bagà... i em va fascinar. L’entorn de Manresa és fabulós: està a prop de la muntanya i, ara que ve l’estiu, a menys d’una hora de la platja i la Costa Brava. Un altre aspecte que valoro molt positivament és el clima: meravellós. En comparació, a Chicago hi fa molt fred, i a Abu Dhabi, molta calor. Aquí és perfecte, perquè els hiverns són amb dies de sol i els estius no són asfixiants. També em quedo amb la dieta d’aquí, la mediterrània, ja que els menjars de Pakistan són molt picants i poc sans. A Abu Dhabi és pràcticament tot importat i als Estats Units tenen un estil de vida poc saludable. A Manresa hi he desenvolupat el paladar. Per últim, m’encanta l’arquitectura medieval del centre històric. A Chicago, per exemple, gairebé tot són gratacels i els edificis no tenen història, només cent anys. Aquí, en canvi, estan impregnats d’una rica i llarga història que els fa captivadors, amb molt d’encant. Si es restauressin bé atraurien molta gent. El meu edifici preferit de la ciutat és la biblioteca: l’edifici és preciós i m’hipnotitzen els llibres. A més, la cortesia dels treballadors és un atractiu afegit.
