Obsessions estivals

per Josep M. Oliva , 21 de juliol de 2019 a les 12:36 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de juliol de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Cada estiu penso en el Manel Fontdevila. Hi penso des que una vegada va fer una reflexió, no recordo si en una entrevista o en un acudit, mostrant la seva estupefacció per la quantitat de coses que a l’estiu poden ser "refrescants". Cada any, quan arriba la calor, publicistes i locutors utilitzen a tort i a dret aquest adjectiu aplicant-lo a les coses més inversemblants. Pot ser un programa de ràdio, una sèrie de televisió, un llibre, una pel·lícula... Fins i tot he vist anunciades “activitats culturals refrescants” i moltes altres històries, que ara no em venen al cap, a les quals engalten aquest adjectiu estival amb una alegria bàrbara. Quan aquests dies llegeixi o senti parlar d’alguna cosa refrescant –que no sigui una orxata o un ventilador– sé que tornaré a pensar en el Manel. 
 
Amb la mateixa entrega amb què moltes ments creatives converteixen en refrescant qualsevol cosa, n’hi ha també moltes altres que escriuen als diaris i que es dediquen a parafrasejar títols de novel·les i de pel·lícules per fer titulars pretesament originals. Sense que se’n sàpiga el motiu, molts dels afectats per aquesta mania han agafat una fixació amb l’obra de García Márquez i no desaprofiten cap ocasió per fer titulars a l’estil de "Crónica de una dimisión anunciada" o "Puigdemont no tiene quién le escriba", canviant segons «dimisión» o «Puigdemont» per la paraula que s’escaigui i encapçalant amb frases calcades articles i articles fins a l’infinit. Alguns redactors adscrits a aquesta escola devien quedar molt impactats per la pel·lícula del Jaime Chávarri "Las bicicletes son para el verano". Des de llavors cada estiu, com si estiguessin tocats per una inspiració compartida, s’obstinen a descobrir-nos que qualsevol cosa pot ser «per a l’estiu». Els seus titulars no fallen mai i ja estic esperant els d’aquest any. Mentrestant podeu buscar a google «són per a l’estiu» i, quatre o cinc pàgines després de diferents referències al títol de la pel·lícula, veureu una mostra de tot allò que algú ha cregut que era «para el verano» o «per a l'estiu»: «els llibres», «les ronyoneres», «les campanyes de màrqueting», «las estores», «els altaveus», «les franquícies», «les biblioteques», «els mocadors»... Veient que gairebé tot pot ser per a l’estiu vaig anar a buscar explícitament la frase «Las pollas en vinagre son para el verano»... i no va aparèixer! Imagino que deu ser de les poques coses que són per a l’hivern.


Participació