Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de juliol de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
EDITORIAL DEL CUL
Il·lustració: Javi Oviedo.
L’empat a vuit regidors entre Esquerra Republicana i Junts per Manresa en les últimes municipals ha obert un període de negociacions, càbales, càstings i subhastes que deuen haver omplert més fulls de paper i d’Excel que els pactes entre Churchill i Stalin després de la segona gran guerra. Voler donar algun tipus de responsabilitat dins de la distribució del cartipàs municipal a tots els electes té complicacions equiparables a fer encaixar un gran trencaclosques, alhora que també estableix a qui se li atorguen les dedicacions més exclusives que, ras i curt, estableixen un sou, un aspecte gens menor.
I, és clar, les circumstàncies personals pesen, i molt! No és el mateix algú que ja tingui una carrera professional al marge de la política que algú que aspiri a passar els pròxims quatre anys a la casa gran. Aquesta era la idea de l’alcalde, Valentí Junyent, que, pactada la fórmula 1+3, ha decidit entomar la patata calenta que tenia ben apamada Josep M. Sala i controlar la caixa. Amb tantes anades i vingudes i distribucions de tasques i despatxos, el més llest –per veterania– ha estat el líder socialista, Felip González, que ha aconseguit ajornar el ple d’aprovació de repartiment del pastís «fins que s’entenguin». Abans de les vacances tot quedarà dat i beneït.
