Falsos documentals

per Ignasi Cebrian, 12 de juny de 2019 a les 11:46 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de juny de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
NATURA URBANA. Els grans documentals de natura sovint creen una falsa impressió del món. Representen de manera aïllada, massa embellida i dramatitzada les històries de grans animals, plantes i altres organismes totalment descontextualitzades del món real. Fins i tot proporcionen la falsa sensació de seguretat i abundància. 
Natura reconstruida? Roques de la riba del Llobregat.

La natura hi és i es manté eterna i esponerosa. Els edens mostrats són una mena de "fake" o reconstrucció. Realitats o natures allunyades de l’espectador, natures sovint exòtiques i gens properes. Gairebé mai se’ns presenta el rerefons o context humà, històric, polític o sociecològic de la natura. La descontextualització arriba a ser de tal magnitud que la natura es presenta verge sense cap presència i influència humana, com si encara quedessin natures no pertorbades per les nostres activitats. 
 
Aquests documentals són grans produccions que han de ser rendibles econòmicament i, per tant, han de captar grans audiències. L’estratègia dels realitzadors i directors és transformar el documental en espectacle amb l’única finalitat d’entretenir amb una gran dosi de subjectivitat amb les natures reconstruïdes. Els documentalistes de natura cada vegada troben més difícil i esforçat representar ecosistemes verges. Per excloure les proves de la destrucció paisatgística i ecològica, han de triar angles de càmera i enquadraments cada vegada amb més cura. S’expliquen, doncs, contes de fades o històries falses enmig d’una autèntica crisi existencial o socioambiental. Hi ha, però, altres documentals més contextualitzats que presenten molts tipus d’organismes, tant els visibles –mamífers, ocells, repils...– com els invisibles –invertebrats i bacteris. També juguen amb l’esplendor visual, però sense abusar-ne. La narració tendeix a ser descriptiva, malgrat que sovint es present amb una certa narrativitat, en forma de docudrama. És un model més educatiu, conservacionista, científic, humà, reflexiu i crític. La finalitat implícita d’aquests documentals és promoure i divulgar una natura com més "real" millor fent visibles certs impactes ambientals. Tracten de reconstruir les múltiples cares del món natural sense cap mena de tergiversació. 
 
Ens deixem enlluernar per la bellesa d’unes imatges –i d’una natura–, fent un lluminós favor als negacionistes ambientals, sobretot als que neguen el canvi climàtic. Potser és el que ens volen fer creure i asseguren que ens convé. Mentre mirem cap al costat, ells van destrossant el planeta. Ens convindria mostrar la doble cara de la natura: la salvatge i no tan bella i la que es veu atacada per les nostres activitats o deixar de mirar falsos documentals.
Participació