Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de juny de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Si bé estem introduïts, els darrers anys, dins d’un cicle electoral que sembla de mai acabar, sí que tot fa pensar que, a nivell local, durant els propers quatre anys tot el peix ja està venut, com vulgarment es diu. Pel que fa al nombre de regidors de cada formació política, perquè al moment d’escriure aquest text, encara no se sap la composició del nou govern. Ah! Estic intrigat per saber, si en el decurs d’aquest mandat Catalunya assoleix la independència, si es mantindrà el mateix calendari i el sistema electoral municipal.
Una vegada més la distribució per barris del vot manté algunes constants clàssiques. No en vull fer pas anàlisi sociològica, però amb alguns matisos percentuals, el centre segueix votant majoritàriament formacions clarament catalanistes (ERC i Junts per Manresa) i la perifèria, amb barris nascuts a partir de la immigració peninsular segueix donant preferència al PSC, que aixopluga un cert vot identitari espanyol i lleugerament esquerranós. Per altra banda, sobta també que es prioritzi molt la pertinença ideològica de manera força impermeable, com si es tractés d’una religió o d’un club de futbol, en lloc de prioritzar programes i persones que els puguin portar a bon terme. Però, és clar, això és una altra qüestió. Especialment en un país i en un moment històric ben convuls.
Però no vull pas anar ara per aquests viaranys, sinó exposar quins han estat els lemes o missatges que cada formació ha col·locat als cartells del carrer per seduir els votants. No saps mai què es pretén: si mobilitzar els ciutadans amb una frase i una imatge atractives o bé explicar amb detall què pensen fer si surten escollits. Els programes reals i ben treballats costen més de trobar i, segurament, també la majoria de la gent no els pensa pas llegir, diguem-ho clar.
Comencem pel grup guanyador, encara que sigui per un marge estretíssim, ERC: “Troben-nos!“ Junts per Catalunya apostava per “Junts, més lluny”. I la tercera força, el PSC per “La Manresa que vols”, tots amb la foto del seu candidat a l’alcaldia. La coalició liderada i hereva de la CUP (Fem-Amunt) deia “Amb cada barri, fem ciutat” amb fotografies dels primers membres de la seva llista. I Ciutadans, la que ha obtingut menys regidors, aprofitava el lema “¡Vamos!”, utilitzat també en les altres votacions del mateix dia, afegint-hi “Manresa” i la foto del seu primer regidor. Mentre que, entre els que han punxat i han quedat fora del consistori, Manresa en Comú, es limitava a presentar-se com “La veu de la gent comú”. El col·lectiu de Primàries deia que, segons ells, “Per la independència Manresa és capital” i els de Podemos ens manifestaven que “La historia la escribes tú”, una frase reaprofitada també a nivell estatal. Finalment, del PP i Vox, amb un perfil mediàtic molt baix, no en vaig veure cap lema manresà específic.
Tot això queda, doncs, com a material per a la nostra petita història. Els que no han sortit, desencisats, i els que sí ho han aconseguit preparats per governar o fer d’oposició. Som-hi!
