Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de juny de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
TEMES DEL POU. El dia 5 de juny es va fer la taula rodona, dins del cicle Temes del Pou, a la
Sala d'Actes del Centre Cultural del Casino, sobre el tema
“L’evolució de la prostitució a Manresa”.
En el debat hi van intervinir
Francesc Comas, historiador;
Rafel Pérez, responsable de la unitat de Malalties Infeccioses de la Fundació Althaia, i
Armand Rotllan, especialista en Medicina d’Empresa i autor de la comunicació "Anàlisi sociosanitari de la prostitució manresana durant el segle XIX". En el mateix acte es va presentar el número de juny de la revista
El Pou de la gallina, dedicat a repassar la història de la prostitució a la ciutat.
D'altra banda, el personatge entrevistat a fons és la periodista Núria Bacardit, delegada de TV3 a la Catalunya Central.
Problemes higiènics, malalties venèries, baralles, aldarulls i morts eren habituals al segle XIX al barri Antic de Manresa. La principal via d’entrada era el carrer de les Piques, on els visitants procedents de l’estació del Nord es trobaven fondes, hostals, cafès i pensions,espais d’oci on es practicava la prostitució encoberta, el vici i la diversió. La Dictadura franquista legalitza l’activitat entre el 1941 i el 1956, data en què les cases van continuar funcionant clandestinament. El 1987, l’alcalde Sanclimens va voler controlar-ho a nivell municipal i sanitari, concentrant les meuques a cal Jorba, però no se’n va sortir. Avui, hi ha cases de prostitució tradicionals, amb un petit lobby a Manresa, però les xarxes socials determinen el contacte entre clients i prostitutes.
