Carles Claret | Actualitzat el 19/05/2019

L'ecologisme lluita per limitar el sòl industrial al Pla de Bages

TEMA DEL MES. La situació privilegiada, en un eix de comunicacions al centre de la geografia catalana, fa de la comarca un pol d’atracció econòmica indiscutible. Una realitat que topa molt sovint amb els defensors del medi natural i paisatgístic. El debat està servit. L’equilibri sembla que es troba en la construcció del consens a partir d’un ens de gestió global d’abast supramunicipal.  
Polígon industrial de Sant Isidre a Sant Fruitós de Bages. Foto: Francesc Rubí.



La plataforma Salvem el Pla de Bages va néixer a principis d’aquest 2019. Es va presentar públicament el 15 de febrer a Sant Fruitós de Bages, on va posar sobre la taula un cavall de batalla inicial: «l’oposició a la proposta de Pla d’Ordenament Urbanístic Municipal (POUM) que l’ajuntament vol aprovar en breu», explica el portaveu del col·lectiu, Fidel Grandia. En les previsions del pla del planejament futur «es reserven extenses àrees agrícoles i forestals del municipi per a futurs usos industrials, fet que implica una degradació del medi natural del Pla de Bages, encara que no s’hi dugui a terme cap urbanització. En canvi, per a l’alcalde del municipi, Joan Carles Batanés, «el POUM està en fase inicial». Quant al planejament,«espera eliminar uns terrenys industrials que es preveia ubicar a Torroella de Baix i, alhora, d’acord amb directrius territorials, disposar d’unes reserves de sòl per a activitats econòmiques». Per a Batanés, aquesta intervenció, té la particularitat que «no preveu una transformació del sòl agrícola actual». És a dir, segons el consistori, es limita a fer una previsió sense cap acció concreta.
 
De fet, els objectius de la plataforma van molt més enllà. Grandia la defineix com «un col·lectiu de caire supramunicipal, que aplega gent amb voluntat de treballar per la preservació de l’entorn natural al Pla de Bages i que té per objectiu donar valor al seu patrimoni natural, dotar-lo de protecció legal en els plans d’ordenació del territori i protegir-lo de l’especulació industrial i urbana.»Encara que els estira-i-arronsa ara se centrin a Sant Fruitós, per la plataforma és important subratllar que una de les seves principals essències és «la necessitat que el Pla de Bages sigui gestionat com un element que vagi més enllà dels termes de cada municipi i que propiciï una visió de conjunt».
 
Joan Badia, conseller responsable de Desenvolupament Comarcal, del Consell Comarcal del Bages, es mostra partidari d’aquesta mirada llarga i afegeix que «la comarca és més que el Pla de Bages. I la situació a Cardona, a Navarcles, a Artés, a Monistrol de Montserrat o a Sant Vicenç de Castellet no és la mateixa que la del centre de la comarca. Per això, les realitats locals han de ser mirades amb criteris adients a cada situació, si bé tenint en compte una mirada global». 
 
Com a eina destinada a potenciar, precisament, aquest plantejament global, el Consell Comarcal ha plantejat, recentment, el Pla d’Accions que, segons Badia, proposa «en primer lloc, disposar d’un òrgan de governança –es proposa una Agència per al Desenvolupament– que permeti superar la visió local i continuar millorant els polígons actuals per treure’n el màxim rendiment». Gil Ariso, alcalde de Sant Joan de Vilatorrada, sosté que el Bages té prou sòl qualificat com a industrial. La prova són les grans extensions de polígon, construïdes o no, que no estan ocupades». Ariso apunta que, possiblement, el problema de la desocupació «rau en la definició de les mides de les parcel·les i la millora de les instal·lacions actuals».

El Pla de Bages, una zona estratègica al centre del país Foto: Francesc Rubí.
 
Promoció econòmica

Respecte de la potencialitat del territori, des de la Plataforma Salvem el Pla de Bages, asseguren que la comarca «concentra sectors ben comunicats per carretera i amb un accés ràpid a l’àrea metropolitana de Barcelona. Això no ha d’implicar que la nova activitat econòmica estigui associada a activitats d’indústria pesada o logística. Caldria fer un plantejament de quines activitats econòmiques cal atraure, i no hi ha cap dubte que cal prioritzar espais de recerca i desenvolupament».
 
Josep Illa, regidor d'Urbanisme i Medi Ambient de l’Ajuntament de Santpedor, assegura que, des del seu municipi estan convençuts que «una oferta atractiva per atreure negoci i indústria ha de satisfer tres aspectes clau: la qualitat, la sostenibilitat i la innovació tecnològica». En aquesta línia, el municipi està «dotant els sectors industrials d'aquests elements». Illa assegura, a més, que compten «amb corporacions amb seu aSantpedor que són referents en aquests camps». A Sant Joan de Vilatorrada, com relata l’alcalde Gil Ariso, «els dos polígons de què disposem tenen a favor les bones comunicacions, l’existència d’una potent associació d’empresaris o, entre altres,  el servei de fibra òptica. Per contra, cal destacar que són espais reduïts, de petit format i força antics».
 
En altres municipis, el sòl industrial queda encabit en un espai molt determinat i, alhora, limitat pel planejament. És el cas de Sant Salvador de Guardiola. Mario Vendrell, regidor de Territori i Promoció Econòmica planteja que el poble «concentra, majoritàriament, la previsió de sòl industrial al Polígon Industrial de Salelles, que té una ràtio d'ocupació prevista proper al 80%. Creiem que, en un futur proper, ens mancarà terreny industrial disponible per a la implantació de noves a la empreses i/o plantes productives. L’Ajuntament hi ha estat treballant». A tall de conclusió, Joan Badia apunta, d’entrada, que no cal oblidar «la principal font de riquesa del Bages: la seva indústria. Una indústria que s’ubica als polígons d’activitat econòmica (PAES)». No obstant això, l’alcalde de Callús, reitera que «mirant poble per poble, cal dir que, en aquests moments hi ha prou espai industrial per acollir encara moltes empreses, i fins i tot empreses grans». 

Zona industrial a els Dolors, Manresa. Foto: Ignasi Cebrian.  

Des de l’Ajuntament de Manresa, Marc Aloy indica que, «efectivament, és innegable que la indústria genera llocs de treball i grans ingressos per als ajuntaments. Això ha fet que cada municipi volgués tenir el seu polígon industrial. Un model pervers, ja que es qualifica molt sòl que després no s’omple i sempre hi surten guanyant aquells municipis que tenen un terme molt gran, amb grans planes ben connectades a les infraestructures». L’alcalde de Sant Fruitós, Joan Carles Batanés, però, assenyala que, tot i que el seu municipi «disposa de superfície suficient, hi ha empreses de certa magnitud que requereixen bastants metres quadrats i sovint no troben terrenys de la mida necessària per instal·lar-s’hi».
 
En qualsevol cas, per al plantejament futur d’abast comarcal, Joan Badia apunta la necessitat d’engegar tres tipus d’actuacions. Per a la primera torna a apel·lar a la mirada global del territori per «superar la mirada localista i tenir una visió més panoràmica, que prengui en consideració tot l’espai industrial disponible, sobretot al Pla de Bages (Manresa, Sant Joan de Vilatorrada, Santpedor, Sant Fruitós i Sallent), el més ben comunicat de la comarca». En segon terme, proposa «remoure algunes barreres que dificulten l’ús de l’espai industrial que ja hi ha a disposició, sobretot pels entrebancs que posen alguns agents particulars, potser per especulació».
 
En aquest sentit, tenen especial rellevància les associacions d’empresaris i de propietaris dels polígons. Finalment, Joan Badia també prioritza «millorar els polígons actuals a través de l’acció concertada entre els ajuntaments i les associacions d’empresaris de cara a millorar-ne tant els aspectes urbanístics com els de serveis amb temes que va des de l’enllumenat a la vigilància i seguretat. »En aquesta mateixa línia, el regidor d’Urbanisme manresà apunta que «és urgent programar els sectors industrials amb visió territorial, amb una política industrial conjunta. Però perquè això sigui possible també hi hauria d’haver un repartiment dels ingressos que genera la indústria. Cal un canvi de model».
 
L’"expansionisme" de Sant Fruitós

Seguint aquest fil que justifica, en bona part, el naixement de la plataforma de la qual és portaveu, per a Fidel Grandia, Sant Fruitós de Bages «és l’exemple perfecte per adonar-nos que les actuals pretensions d’incrementar l’espai reservat a activitat industrial no tenen cap mena de sentit perquè hi ha més de 40 hectàrees de sòl industrial buit. Aquesta extensió és suficient per cobrir qualsevol demanda futura». A l’ajuntament del municipi, les valoracions són diferents, i s’assegura que «els polígons del poble es troben ben comunicats per carretera, disposen de tots els serveis necessaris i a tots hi arriba la fibra òptica». opina l’alcalde Joan Carles Batanés. I agrega que, «partint de la base que tot es pot millorar i que aquest és un dels reptes del govern actual, cal dir que, actualment, disposem d’un cert equilibri mediambiental».
 
Des de la Plataforma Salvem el Pla de Bages, però, denuncien que el planejament amb el qual treballa el govern municipal actual és clarament expansionista tenint en compte que, segons exposa Fidel Grandia, «Sant Fruitós de Bages té 102 hectàrees de sòl industrial i comercial i el 40% no s’utilitza. Es tracta de polígons amb naus construïdes buides o terreny urbanitzat, però sense edificacions». Grandia denuncia que «molta d’aquesta extensió porta anys sense activitat, en molts casos, des de la implementació, i no hi ha previsió de canvis d’usos. Les zones industrials i comercials suposen un cercle al voltant de Sant Fruitós només obert pel nord i per l’oest, on hi ha la urbanització de les Brucardes.
 
El caràcter "expansiu" de la proposta es concreta, segons la plataforma, en «la reserva de sòl industrial, que cobreix 150 hectàrees més». Això suposaria multiplicar l’extensió ara existent per 2,5», concreta Fidel Grandia. I continua dient que aquest planejament «afecta tota la zona nord, a l’anomenada Vall dels Horts, que és un espai agrícola-forestal poc antropitzat i és d’ús molt habitual per part dels santfruitosencs com a zona d’esbarjo. És el principal pulmó verd del poble i un espai important per preservar el que queda del corredor verd Llobregat-Cardener. Implementar la proposta municipal implicaria un impacte inacceptable sobre l’entorn natural». Però, tot i l’afectació en el planejament, el consistori santfuitosenc explica que aquests terrenys, de moment, no es transformaran.
 
L’associació Meandre, dedicada al desenvolupament d’activitats de preservació del territori, també es va adreçar a l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages i a l’equip redactor del POUM amb la intenció de reconsiderar el plantejament urbanístic futur. El president de l’entitat, Jaume Torras, va fer arribar al govern del municipi un document amb un seguit de suggeriments que incidien «principalment en els aspectes que afecten l’espai obert, entorn natural i agrícola, del poc que queda del Pla de Bages, per tal com la seva preservació esdevé bàsica per a la identitat del paisatge, la salut de la ciutadania i el futur del sector primari del Bages». Per a Meandre, «la gestió i planificació del sòl obert del Pla de Bages és vital per al conjunt dels habitants, no només de Sant Fruitós, sinó també pels dels pobles i ciutats de la comarca».

Naus desocupades al polígon del Grau. Foto: Francesc Rubí. 
 
Visió comarcal

Els plantejaments de l’entitat ecologista insisteixn en la conveniència de fer una avaluació ambiental estratègica, tenir en compte els valors de connectivitat biològica i paisatgística del territori i, per últim, proposar alternatives i fer suggeriments en la redacció final del POUM de Sant Fruitós amb l’objectiu de protegir els espais naturals agraris i no urbanitzables, preservar el paisatge del Pla de Bages com un valor social i un actiu econòmic del territori, abandonar el model de creixement desmesurat, segregat i especulatiu per racionalitzar la implantació de polígons industrials i el terciarisme (àrees comercials) en polígons industrials i, finalment, plantejar l’activitat econòmica i industrial des de una visió supramunicipal i no pas des dels POUM de cada municipi.
 
Àmpliament d’acord amb la visió que posa el focus amb l’impacte mediambiental, l’alcalde de Callús, Joan Badia, creu que «han de ser els ciutadans del poble els que hi han de dir la seva, tot i que no li fa el pes que «això es demani a tan poc temps de les eleccions. I, sobretot que no hi hagi consens per aprovar un instrument tan important com és el POUM, que ha de durar uns quants anys». En qualsevol cas, en el que està plenament d’acord és en l’impuls del consens i la visió comarcal conjunta. «Com a conseller, trobo a faltar justament un organisme que posi ordre a les ànsies d'expansió locals. És legítim, segurament, que un determinat poble vulgui aprofitar la seva centralitat o posició geogràfica per fer una oferta de sòl industrial molt ben posicionat. Però crec que cal compatibilitzar l'oferta de sòl industrial amb el respecte al territori. I encara hi som a temps, ja que els polígons industrials al Pla de Bages no són pas plens, ni de bon tros».
 
A la comarca, i a escala més reduïda, hi ha altres situacions de creixement de sòl industrial ja previstes. Concretament a Sant Salvador de Guardiola. Segons l’Ajuntament, «el POUM preveu una ampliació industrial de 57.377,65 metres quadrats que ja es concreten al Pla Territorial de les Comarques Centrals. La zona està actualment en procés de desenvolupament». Mario Vendrell, tercer tinent d’alcalde, explica que «la voluntat de l'Ajuntament és tramitar, un cop consolidats aquests terrenys, una modificació puntual del pla general per ampliar el polígon industrial de Salelles».
 
Impacte mediambiental

Continuant amb els aspectes de sostenibilitat, Joan Badia manté que «aprofitar la riquesa de l’entorn natural és un objectiu ben noble, però no hauria de ser incompatible amb crear riquesa potenciant la indústria, sobretot en aquells sectors en què el Bages excel·leix: metal·lúrgia, components d’automòbil, etc.». Per a Fidel Grandia, «les àrees industrials en concentren en punts centrals de la comarca i cobreixen una part molt significativa del territori, sobretot des del punt de vista ambiental». Això, diu el portaveu de la plataforma ecologista, «fa que elements importants com ara el corredor verd entre el Llobregat i el Cardener no s’hagi respectat en absolut en alguns municipis. Per això demanen una gestió integral d’aquests espais per no fragmentar-los i preservar-los independentment del municipi al qual pertanyin».
 
Respecte de la realitat paisatgística del Pla de Bages, el regidor de Santpedor Josep Illa constata la necessitat de conservació, «d’una fisonomia pròpia. Així ho reconeix urbanísticament el Pla Director Urbanístic del Pla de Bages i el Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals». Com també subratllava Joan Badia, aquesta idiosincràsia fa que «per la seva posició geogràfica, relleu i comunicacions, el Pla de Bages esdevingui atractiu per a la implantació d'activitats industrials i logístiques. Però aquesta oferta no pot desestructurar el nostre territori fins a convertir-lo en un espai sense identitat ni matriu agrícola, sense preservar els espais naturals singulars, el mosaic agroforestal, els cursos d'aigua, els aiguamolls i la Séquia, la vinya i els cultius tradicionals, els retalls de bosc entre conreus». Per a Illa, és un error «planificar sense qualitat paisatgística, natural i de compromís amb el territori».
 
Marc Aloy no podria estar-hi més d’acord i subratlla «el projecte de l’Anella Verda manresana, que es treballa des de fa tants anys, i ha estat clau per posar en valor el potencial del patrimoni natural i preservar els espais naturals de gran interès del terme». El regidor, en aquest àmbit, presumeix de ciutat: «Manresa disposa d’un entorn natural de gran qualitat. Amb un regadiu que aprofita les aigües de la Séquia i que ocupa una extensió de més de 500 hectàrees, i un secà amb predomini del cereal, però on cada dia es va recuperant el cultiu de la vinya i l’olivera, que donen productes de gran qualitat». 
 
Joan Carles Batanés, al seu torn, considera que és tan important el criteri ambiental com el de captació industrial. «Si volem que el Bages sigui una comarca equilibrada, ha de preveure la millora dels polígons ja existents, sense renunciar a la previsió de nou sòl industrial, amb la vista posada a d’aquí dues dècades». Per a Batanés, això no és incompatible amb «el manteniment i la millora dels espais naturals, els corredors mediambientals i l’entorn que, en gran part, està protegit pel Pla Territorial».
 
Panoràmiques del corredor verd de la vall dels Horts, a Sant Fruitós de Bages. Foto: Meandre.
 
Sòl disponible
 
Començant per la capital de la comarca, el planejament de Manresa al seu POUM «no fa noves previsions més enllà d’aquelles que ja estan programades: el polígon del Pont Nou i el Parc Tecnològic. També queda per desenvolupar una part del polígon dels Comtals, però és de dimensions molt més reduïdes», descriu Marc Aloy. Per a la resta de la comarca, Fidel Grandia, portaveu de la plataforma Salvem el Pla de Bages, incideix en el fet que els polígons «ocupen molt significativament el territori. En molts casos, no hi ha cap activitat econòmica i representen una gran extensió de terreny buit que podria cobrir qualsevol futura implementació d’activitat industrial».
 
«Santpedor compta amb set sectors industrials, quatre d'ells consolidats, un en procés d'urbanització i dos pendents de desenvolupar urbanísticament que, en conjunt, ofereixen sòl industrial per a la implantació de futures empreses», relata Josep Illa. «El POUM és vigent des del desembre de 2013 i, per tant, es pot qualificar de força recent». Segons el regidor d’Urbanisme del municipi, el planejament futur «preveu sòl industrial per permetre el desenvolupament de noves activitats econòmiques industrials i terciàries i ho fa d'una manera compacta, aglutinant les activitats industrials existents. L'espai destinat a activitats industrials és contingut i pot satisfer futures necessitats».
 
Des de l’Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola, tenen clar que han d’intentar «millorar i potenciar els polígons existents», segons Mario Vendrell. I continua dient que «durant aquest últim mandat, hem treballat, conjuntament amb l’associació empresarial, per sol·licitar informació relativa a les mancances detectades al polígon i solucionar-les». Producte d’aquesta iniciativa, s’hi ha instal·lat fibra òptica, càmeres de seguretat, bones senyalitzacions informatives i vials. Amb aquestes intervencions «creiem que disposem d’un espai atractiu per a la implantació de noves activitats econòmiques».
 
A la capital de la comarca, els plantejaments creixen exponencialment i la gestió del sòl industrial és molt més complexa. El regidor d’Uranisme exposa que «Manresa pràcticament no disposa de parcel·les de sòl industrial. Per aquest motiu, és molt important desencallar els dos sectors econòmics que hi ha programats. Per una banda el Parc Tecnològic, que ha de permetre la implantació d’empreses d’alt valor afegit destinades a la recerca, la innovació i el desenvolupament tecnològic».  Marc Aloy, a més, apunta que «és imprescindible desenvolupar el pla parcial de la Plana del Pont Nou». Un sector molt ben connectat que, a banda, «dotaria la ciutat d’una nova entrada des de l’eix Transversal i amb parcel·les de dimensions considerables per atraure empreses productives que generin llocs de treball». El màxim responsable polític de l’urbanisme a Manresa, Marc Aloy, també parla de la joia de la corona de la ciutat, «el polígon de Bufalvent, un dels més ben equipats de la Catalunya Central,. Això ha estat gràcies a l’empenta de les empreses que, des de fa més de 25 anys, treballen coordinadament a través de l’Associació d’Empresaris de Bufalvent. Pel que fa als Dolors es tracta d’un polígon mixt amb indústria, però on hi ha molts equipaments comercials». 
 
Mentrestant, a Sant Joan de Vilatorrada, segons Gil Ariso, s’ha procurat «reformular la proposta de planejament inicial. S’han modificat els límits de la zona industrial i redefinint els tipus de parcel·la, que ara són més grans. Així ens diferenciem dels polígons industrials existents a la zona». A banda dels dos polígons històrics del poble, «on hi ha alguna parcel·la buida, disposem d’un altra àrea catalogada com a industrial, però que està en estat de reformulació. Podríem habilitar-la si fos necessari». 
 
 
Equilibri
 
A Santpedor «la compacitat del sòl urbà i el sòl industrial és una realitat territorial», explica Josep Illa.«El propi POUM recull aquest objectiu com un aspecte important per assolir un equilibri territorial adequat». Per la seva part, Sant Salvador de Guardiola agrupa el teixit industrial «al polígon de Salelles (representa un 0,67% sobre la superfície total del municipi, és a dir 27,785 hectàrees sobre un total de 3.715)». Segons Mario Vendrell, la presència d’aquest espai compacte «permet mantenir un equilibri entre l’activitat econòmica, el sòl residencial i el sòl rural».
 
Des de l’alcaldia de Sant Joan, Gil Ariso descriu un municipi «amb un nucli urbà força compacte. El sòl industrial és un percentatge molt petit respecte del total. Amb les zones vedes hi tenim molta cura i hi hem dedicat importants recursos per millorar-les i ampliar-les». En aquest últim àmbit, el batlle vol destacar «el treball que s’està fent en les recuperació de les ribes dels rius i rieres i l’acondiciament d’itineraris de natura».
 
Les dades agregades que apareixen en l’informe Sòl industrial i grans parcel·les al Bages, promogut pel Consell Comarcal i presentat el juny de 2017, revelen que els polígons d’activitat econòmica existents ocupen 1.440,9 hectàrees, de les quals 911 es destinen a ús industrial. D’aquestes, un 74,7% consten ocupades per empreses i activitats econòmiques (680,6 hectàrees) mentre que un 15,2% estan en venda o lloguer (105,6 hectàrees no edificades i 32,6 edificades). De la resta, un 10,1%, no se’n té informació suficient per constatar si estan ocupades o disponibles.
 
Les grans extensions de sòl industrial no edificat es concentren a Sant Fruitós de Bages (polígons de la carretera de Berga i el Grau), Sallent (Pla del Mas i Plans de la Sala Logis Bages), Manresa (Els Comtals II), Avinyó (El Soler), Navarcles (Solervicens) i Artés (Santa Maria d’Artés II); mentre que la major concentració de naus disponibles es troben a Manresa (Bufalvent), Sallent (Plans de la Sala i Polígon Illa) i SantFruitós de Bages (Pla de Santa Anna, Sant Isidre i el Grau).

Vista nocturna del polígon de Bufalvent, el més extens de Manresa. Foto: Francesc Rubí.
 
El Pla de Bages, un espai natural que cal protegir
 
El Pla de Bages és un ampli espai que aplega un conjunt de sistemes naturals cohesionats per una extensió de conreus de secà. Aiguamolls, boscos-illa, boscos de ribera, rases amb vegetació i cursos fluvials formen aquest paisatge natural. La  fragmentació produïda per la contínua urbanització amenaça la continuïtat dels sistemes naturals i la seva interconnexió. 
 
Aquesta plana és de vital importància per a la migració del ocells, els quals segueixen la ruta nord-sud, Pirineu-costa, guiats per les valls fluvials del Cardener i el Llobregat. Després de flanquejar la barrera pirinenca, el Pla de Bages  esdevé una àrea de repòs i alimentació cabdal per a la continuïtat del llarg viatge migratori. Recordem les actuacions finançades amb diner públic per millorar i restaurar les zones humides de la Corbatera (Sallent) i la Bòbila (Santpedor). La protecció de les terres del seu entorn, per tant, és bàsica per a la protecció d’aquestes dues zones humides. Els espais naturals que uneixen ambdues conques fluvials actuen com a autèntics corredors naturals i la seva protecció és cabdal per salvar aquests entorns fluvials. 
 
Per altra part, el pla de Bages esdevé l’entorn natural més proper per a l’àrea més poblada de la comarca. Per tant, es converteix com un regulador tèrmic i permet absorbir bona part dels contaminants de les activitats del seu entorn. Precisament el terme proximitat, a més, representa el millor escenari natural on es desenvolupen moltes de les activitats lúdiques. L’activitat excursionista i senderista és un dels grans actius de la zona, amb rutes marcades de gran interès, com les de l’Anella Verda, senders de petit recorregut o la ruta de la Séquia. Els seus terrenys planers han permès fàcilment l’eixample de les poblacions que en formen part. Els governs de torn han volgut guanyar sòl industrial, instal·lar equipaments i augmentar espai per construir. L’eix transversal, la presó dels Lledoners o els polígons industrials són exemples que han significat una fractura de l’espai.
Aquestes perspectives de creixement urbanístic, efectuat sense un  plantejament global, han derivat cap a una situació difícil per a la salvaguarda del Pla de Bages. Tanmateix s’han fet sentir les veus assenyades que de forma científica han argumentat l’aturada d’aquesta febre urbanística, per apostar cap a un model unificat i consensuat, que potenciï els valors mediambientals i paisatgístics d’aquest plana. Vull esmentar el treball de l’equip interdisciplinari dirigit per l’arquitecte Jordi Ludevid: "Arquitectura territori, medi natural i desenvolupament urbà al pla de Bages", guanyador del premi Fundació Caixa de Manresa, l’any 1996. Aquest estudi reclama el tractament del Pla de Bages com a una unitat supramunicipal, amb una regulació dels aspectes urbanístics i municipals, tenint com a base els factors mediambientals. En aquell moment ja afirmava no era necessari crear més sòl industrial i en tot cas desenvolupar el previst.
 
Per altra part, la Institució Catalana d’Història Natural va elaborar un catàleg d’espais de la comarca que calia protegir, amb especial incidència sobre el Pla de Bages, atesos els seus valors paisatgístics, faunístics, botànics i geològics, publicats a la "Guia d’espais d’interès natural del Bages". Aquest estudi va ser l’embrió del Pla Comarcal de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Bages. Tots aquests estudis i treballs tenen el seu referent en el Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals, aprovat pel Parlament de Catalunya.
 
Estudis i més estudis, diners esmerçats, infinites hores de treball, amb una comuna i evident finalitat: la coordinació del creixement urbanístic del pla de Bages entès com a una única entitat de caire supramunicipal, condicionat pels valors naturals i mediambientals. Tanmateix no s’ha arribat mai a aquesta finalitat i avui estem en una situació caòtica, gairebé al límit, on s’evidencia una progressiva desaparició del seus hàbitats. No podem consentir que una manca de planificació i una continuada política d’urgència destrueixin aquest espai natural. 
 
Convé una reflexió profunda del futur del Pla de Bages. Hem de ser conscients que les coses no s’han fet bé. Els nostres dirigents només han vist les terres planes, dedicades a l’agricultura, com a l’espai idoni per urbanitzar, sense plantejar-se la necessitat real d’aquella actuació. La facilitat de requalificar els terrenys ha ajudat a aquesta pràctica, que sempre ha tingut els vistiplau de la Generalitat de Catalunya. No podem permetre la desaparició d’un espai de lleure, on encara es possible conèixer una natura que s’hi desplega amb abundància i qualitat, i que ajuda a contribuir a l’ensenyament i a l’enriquiment cultural. Cal promocionar-lo com un espai integrador de les activitats humanes que puguin desenvolupar-s’hi, tal com la història ens ha llegat. Ho demostra l’activitat agrícola, centrada per la vinya i el cereal, l’aprofitament de l’energia hidràulica, motor de la primera activitat industrial, i el seu patrimoni cultural, encapçalat indiscutiblement pel monestir romànic de Sant Benet de Bages, però sense oblidar l’escampall d’esglesioles, torres i masies que integren el valuós patrimoni d’aquesta plana.
 
El Pla de Bages necessita una figura de protecció efectiva, una regulació eficaç i una planificació global. Fins ara només han reeixit intents promoguts per la base popular. Cal passar a una realitat consensuada entre tots els actors.
 
Marc Vilarmau i Masferrer, naturalista i autor de llibres d’excursionisme
 

Navega per les etiquetes

TEMA DEL MESnaturaindustriapolígon

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.