Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de maig de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
NATURA URBANA. Tenim cuiners molt populars que desconstrueixen la cuina. També seria interessant la desconstrucció en el món de l’urbanisme i de l’arquitectura. Si alguns humans són capaços de construir de forma egoista en espais naturals o seminaturals ocupant el territori de manera abusiva, aleshores hauríem de ser capaços de desocupar el territori de renaturalitzar-lo, de recuperar-lo.
Plans de les Oliveres (Sant Fruitós de Bages), construir o desconstruir?
D’espai construït n’hi ha prou i suficient, el que cal és restaurar-lo i no construir negligiblement en llocs on no fa falta. Hauríem d’entrar en una mena de febre desconstructora, empesa per la gent. Un exemple és el de la Pletera del Baix Empordà, espai just a tocar a la desembocadura del riu Fluvià. S’hi volien construir més de 1.300 habitatges. Ja s’havien construït carrers i clavegueram. Però, després de llargs litigis, s’ha aconseguit descostruir l’espai i deixar-lo com el que era, una zona d’aiguamolls. Un segon exemple és del pla de Tudela, al cap de Creus, el cas de la urbanització Club Méditerranée. El 1962, s’hi construeixen de forma polèmica un grapat de bungalows que duraran 40 anys, fins a l’aprovació el 1988 de la llei del Parc Natural del cap de Creus. Així, s’atura de cop i volta la possible urbanització, ja iniciada il·legalment, de l’espai i s’exigeix l’enderrocament dels habitacles turístics. Després de negociacions amb els propietaris, l’administració compra els terrenys i entre el 2009 i el 2010 és restaura ambientalment l’espai.
Són exemples puntuals. Ens cal desconstruir o desclassificar sòl urbanitzable i transformar-lo en no urbanitzable. O ser agosarats i crear moratòries per aturar la febre constructora, impedir certes llicències d’edificació inconcebibles amb la preservació dels valors naturals. Tal com s’ha fet a les comarques gironines. Si es pot construir és perquè els plans urbanístic ho permeten. Si l'origen de tots els mals està en els plans urbanístics potser seria millor revisar-los. L’administració ha creat el problema, no hi creia del tot a preservar els valors ambientals; ara ha de trobar solucions, la gent del territori ho demana. Al pla del Bages, amb l’excés de polígons industrials, caldria desclassificar certs espais, començant per municipis que de manera aberrant n’han construit en excés amb l’ajuda de polítics amb ínfules de voler empastifar el territori de ciment i carregar-se els valors naturals proporcionadors de certs serveis ecosistèmics. Si a l’Empordà tenen SOS Costa Brava, aquí tenim la Plataforma Salvem el Pla de Bages. Nascuda amb ganes d’aturar i, si cal, desconstruir certs impactes sobre el nostre pla.