Josep Ramon Mora | Actualitzat el 17/05/2019

No som un sol poble

 
Pot existir una nació sense estat, però no hi pot haver una nació sense un consens bàsic sobre quins son els elements –història, llengua, cultura, institucions d’autogovern, etc.– que conformen la seva existència i el seu futur. Al llarg de les darreres dècades aquest consens bàsic ha tingut a casa nostra al catalanisme polític com a eix vertebrador. Joan Herrera en el llibre "Catalanisme. 80 mirades (i+)", ho diu molt bé: «Aquell catalanisme va reeixir perquè va ser capaç d’associar les ganes de viure millor amb l’autogovern; una proposta pel país amb ganes de canviar Espanya i perquè va fer una proposta nacional avançada, valenta...». Aquest catalanisme transversal era tan potent que va permetre a Josep Benet, a finals dels anys 60 del segle passat, encunyar l’expressió «Un sol poble» com a epítom i resum d’una voluntat militant que apostava per la complementarietat abans que per la confrontació entre les diverses cultures polítiques que compartien el comú denominador catalanista.

Aquesta transversalitat es va començar a afeblir en els llargs anys del pujolisme i se n’ha anat en orris amb l’arribada del procés independentista. En el llibre abans esmentat, el catedràtic de dret constitucional Enric Fossas i Espadaler descriu la situació a la qual hem anat a parar: una majoria política socialment minoritària favorable a la independència que s’ha apropiat de la catalanitat; una altra minoria política formada pels catalans i catalanes que se senten intimidats i ferits per un procés que consideren excloent, que s’identifiquen amb la llengua i la bandera espanyola i que desconfien de les institucions de l’autogovern català i, finalment, una minoria formada per tots aquells que rebutgen els plantejaments independentistes, censuren els deliris d’unilateralitat però continuen defensant l’autogovern de Catalunya, els seus elements identitaris i una nova relació amb Espanya. 
 
Certament, ara no som un sol poble. De fet no ho hem estat mai, ni en els millors moment del catalanisme que van fer possible la frase de Benet. Però en aquells moments hi havia un horitzó de futur que no oblidava la realitat que ens envoltava, el context polític i econòmic en el qual estàvem immersos i els problemes de la gent. Mai no ha existit un catalanisme unívoc, però hi ha hagut moments de la nostra història recent on els diversos actors polítics i socials a Catalunya han estat capaços d’escoltar-se, dialogar i dibuixar escenaris d’acord i de pacte. Amb serietat, rigor i seny. Aquestes etapes de la nostra història recent, que han estat les més fructíferes, tot i les seves limitacions,  haurien de servir de font d’inspiració per als actual governants de Catalunya. 

Jo que ja tinc més de setanta any i, per tant, una esperança de vida estadísticament no gaire superior a una dècada, no crec que pugui arribar a veure un canvi substancial en la situació d’empantanegament en què ens trobem com a país. Em sap greu i em produeix tristesa, en la darrera etapa de la meva vida, veure com el vendaval de la història ha fragmentat i desfigurat el catalanisme polític, allò que va formar part de l’ADN que ens va constituir com a catalans amb consciència política a molta gent que no havíem nascut a Catalunya. 
Il·lustració: Carles Claret. 

Navega per les etiquetes

CatalunyaOPINIÓ

COMENTARIS

Majoria política socialment minoritària?
Anònim, 09/06/2019, 20:40

Suposo que ha tret conclusions un pèl diferent després de les darreres eleccions. En les europees, 50% de vots EXPLÍCITS per la independència. Si això és una "minoria social" faci cursos de repàs d'aritmètica.
Un altre nostàlgic
Anònim, 23/05/2019, 16:17

Em sembla, senyor Mora, que no s'adona que la idea que comparteix amb en Joan Enrerre del "país amb ganes de canviar Espanya" cada dia la compren menys catalans. Vostès i la seva idea HAN FRACASSAT. Si Espanya es vol canviar, que ho faci, però em sembla inexorable l'increment de la majoria social catalana que cada dia està més convençuda que Espanya no canviarà mai. Bé, potser només si veu seriosament amenaçada la seva supervivència...
I sobre la solució de l'empantanegament que sospita que no veurà, pensi que la seva idea de canviar Espanya la va comprar Catalunya amb Zapatero i els 25 escons i 45% dels vots al Congrés l'any 2008, fa tan sols 11 anys. I miri si n'ha vist de coses des d'aleshores. I em sembla que a 11 anys vista, encara en veurà més...

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Josep Ramon Mora

Nascut a l’actual comarca del Baix Cinca, a la província d’Osca, l’any 1948. Viu a Manresa des de l’any 1958. Vinculat des de la seva joventut a l’activisme sindical, a través de CCOO. Es membre d’ ICV. Actualment, està jubilat i col·labora amb entitats que treballen contra la pobresa i a favor de la integració social.


Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.