Jordi Sardans | Actualitzat el 17/05/2019

Verdaguer segrestat

 
Carme Torrents, exdirectora de la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles, va parlar a l’Espai Òmnium sobre "Verdaguer segrestat", amb motiu de l’exposició al Casino. Historiadors i filòlegs s’havien apropat a Verdaguer, però no s’havia analitzat per què els franquistes van tenir devoció pel poeta. L’historiador Carles Puigferrat va concloure que calia parlar d’un segrest, per això el títol de l’exposició, en observar com s’havia usurpat la figura del poeta per part del franquisme. La primera part va de 1930 a 945 i observa com es valorava Verdaguer durant la II República fins al centenari del seu naixement. La segona, del 1952 al 1962, constata el franquisme en forma i l’organització resistent. I la tercera repassa del 1963 al 1977. 
 
En l’etapa republicana, Verdaguer esdevé una gran figura literària. Folgueroles no té una situació estratègica, però per a "La Vanguardia", la seva conquesta pels feixistes el 1939 representa la recuperació d’un santuari nacional, que pretén convertir Verdaguer en un gran poeta d’Espanya. El 1945, en els 100 anys del naixement, la propaganda franquista va dissenyar unes festes que van portar a Folgueroles 9.000 feixistes. Enmig d’aquesta intolerable usurpació, hi va haver les grans celebracions catòliques i la possibilitat d’escoltar el "Canigó" en la llengua autòctona. Des de la clandestinitat se’l reivindica i dins es reedita l’obra, en català prefabrià. També hi ha divisió entre els que reivindiquen el Verdaguer català, que impulsen "Canigó" i "L’Atlàntida", i des del 1952 celebren la primera festa dedicada al poeta, i franquistes com Porcioles, que participa en la inauguració d’un monument a Madrid; Acedo Colunga, que es presenta com a mecenes de l’òpera "Canigó" al Liceu, o "L’Atlàntida" de Manuel de Falla, que serà patrocinada pel govern franquista per intentar demostrar que no són un govern feixista. Als anys 60 hi ha una certa revifalla, malgrat la repressió. El 1965 es legalitza l’associació d’Amics de Verdaguer i s’inaugura el Museu de Folgueroles, el 1967. Es fan homenatges, romeries, aplecs... Però, l’església conservadora també l’utilitza, menyspreant-lo com a literat. A l’exposició s’expliquen els personatges que canvien de camisa. Malgrat la instrumentalització, avui perdura la idea que Verdaguer ha entrat profundament en la cultura catalana.

Navega per les etiquetes

poesiaOPINIÓ

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Jordi SardansHistoriador i Llicenciat en Ciències de la Informació. Ha publicat diversos llibres relacionats amb la història local. Membre fundador de la revista El Pou de la gallina, en va ser cap de redacció i, des de de 1994, n'és el coordinador. També ha col·laborat amb el diari Regió7 on, setmanalment publica una columna d'opinió.
Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.