Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de maig de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Com és prou sabut, s’entén per àrea metropolitana l’entorn d’una gran ciutat que vertebra i cohesiona els nuclis urbans allí existents, formant un conjunt més o menys ben definit; amb una certa continuïtat urbanística, barrejada, això sí, d’espais naturals. Això fa que, a vegades, no sigui possible, per a un observador extern, saber clarament on acaba i on comença un o altre municipi. A Catalunya hi ha una gran àrea d’aquest tipus a l’esquena i als costats de Barcelona (la part que faltaria per cobrir l’ocupa el mar), la capital del país. Expressament titulo aquest article sense explicitar si em vull referir a aquesta gran conurbació barcelonina, km. 0 del territori o a la, naturalment, més modesta àrea al voltant de la nostra ciutat, Manresa.
Crec que són dues realitats diferents, però alhora complementàries. Per una banda Manresa i el Bages es podrien considerar el límit septentrional de la metròpoli barcelonina, la seva darrera corona, en un sentit prou ampli. Ben mirat, tampoc molt. Perquè els escassos 70 quilòmetres que les separen tampoc són tants si les comparem amb les grans àrees urbanes de la grans capitals europees i del món. Alhora la nostra centralitat ens permet situar-nos a una hora i mitja en vehicle de gairebé tots els punts de la geografia catalana (llevat, potser, dels més extrems) i aquest és un actiu important. Queda, és clar, l’assignatura pendent de millorar el transport públic, especialment el ferroviari.
Per altra banda, la petita àrea metropolitana agafa quasi totes les poblacions del Pla de Bages estricte (especialment els municipis de Sant Joan de Vilatorrada, Santpedor, Sant Fruitós de Bages i Castellgalí) i alhora capta històricament fluxos socioeconòmics de les comarques veïnes, especialment les provinents de les conques dels rius Cardener i Llobregat, de manera natural.
Ara, que som a punt d’estrenar una nova legislatura municipal i, especialment, una nova composició del ple de la Cambra de Comerç i Indústria de Manresa, pot ser un bon moment per recuperar antics debats, ser propositius i estudiar bé ambdues realitats metropolitanes. A fi que siguin compatibles polítiques en una o altra direcció. És obvi que ens convé tenir unes comunicacions fàcils i fluïdes amb Barcelona, de cara a aprofitar l’enorme impacte econòmic i cultural d’una ciutat molt ben posicionada internacionalment pel que fa al turisme (lleure) com als negocis. I pel que fa a la nostra pròpia, millorar mobilitat, planificar adequadament i sense egoismes estèrils els polígons industrials i els centres productius d’aquesta zona estratègica, compartint tots junts una marca de qualitat de vida per als seus ciutadans i possibilitats de generació de riquesa empresarial.
No vull ni puc proposar ara i aquí cap solució per aconseguir-ho amb relativa rapidesa ni cap línia de treball concreta. Ni en sé prou ni em correspon. Hi ha, n’estic segur, geògrafs, economistes i urbanistes prou capacitats per fer-ho. Només volia manifestar des d’aquesta tribuna que aquest és un element de debat i acció inajornable. Queda dit!
