Aquesta informació es va publicar originalment el 17 d'abril de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
PER QUINTÍ TORRA CORDONS
El Pou, a Waterloo
Que un exemplar d’aquesta modesta publicació traspassi fronteres no és cap novetat, ja que uns quants subscriptors la reben a través del correu. Ara bé, que acabi a la Casa de la –per a molts un "xiringuito" i per a altres un símbol– és una altra cosa. A principis de març, el fotògraf artesenc Ramon Creus va visitar el president Puigdemont a Waterloo i ho va aprofitar per lliurar-li el
Pou del mes de febrer, dedicat als set mesos de solidaritat sobiranista a Lledoners, com queda reflectit en la imatge. Em consta que l’edició de la revista dedicada a les concentracions a la presó bagenca va tenir força requesta entre el públic i, com veiem, també va arribar a Bèlgica. Com a periodista, Carles Puigdemont potser ja coneixia la nostra revista. Estic segur, però, que l’"emissari" en devia fer "bona premsa" i va explicar que el nom de la revista es deu a la petja ignasiana al carrer de Sobrerroca de Manresa.
Mestres fluixos
Precisament al mateix carrer, a escassos metres de la redacció del
Pou, hi ha ubicada l’Escoleta, una iniciativa de voluntariat que gestiona la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAHC) des de fa un parell d’anys en uns baixos ocupats propietat de la Sareb, aquell banc dolent que es va quedar les finques "tòxiques" que no van voler els bancs quan, entre tots, els vam rescatar. Aquesta escola popular, però, –per cert, una iniciativa prou lloable com demostren les concentracions de suport del veïnat per la bona tasca que fa– hauria de seguir sent, sens dubte, popular i reivindicativa. Ara bé, caldria que no oblidés un aspecte bàsic: el formatiu, tant en valors com en coneixement. Així, quan col·loqui un rètol –com mostrem a la fotografia que m’ha enviat un lector una mica astorat– hauria de procurar que el/la mestre/a que l’escrigui no faci faltes d’ortografia... una mica greus: ‘ateneu’, no pas ‘ataneu’.
Maleta sospitosa
Aquest desafortunat cartell manuscrit és una minúcia comparat amb la batussa entre els membres de la PAHC i els agents dels Mossos d’Esquadra en un desnonament que va acabar com el rosari de l’aurora i del qual se’n van fer ressò, fins i tot, els informatius de TV3. Les tensions entre la plataforma, l’Ajuntament i els bancs fa temps que duren i sembla que no s’hi troba solució. De fet, les anades i vingudes de gent entre alguns habitatges de la ciutat és la punta de l’iceberg de tot tipus de problemàtiques massa sovint relacionades amb mala convivència entre veïns i molta incomprensió. Ja fa temps que es veuen mobles vells, roba i deixalles als carrers provinents de qui sap on. A la fotografia que veieu adjunta, feta al carrer de Joan XXIII, al costat d’un contenidor s’hi veu una maleta plena de roba i utensilis que no sé pas si algú volia llençar, no han cabut en algun immoble en l’enèsim trasllat o, simplement, és producte de l’incivisme desmesurat.
Alerta amb la droga
En aquesta "bugada" d'abril que m’està quedant una mica "justiciera", també he d’esmentar dos curiosos rètols que veureu tot passant pel carrer de Carrasco i Formiguera i que han arribat per correu electrònic a la redacció. La veritat és que són ben explícits. No en voldria fer una anàlisi semiòtica. Ara bé, la segona exhortació, tot i ser de sentit comú, subratlla una prohibició que fa pensar que s’ha enxampat algú consumint drogues a l’establiment. El primer rètol, amb icona inclosa, apel·la a la consciència i al bé comú. Una tècnica que, francament, entre els drogoaddictes no sol funcionar gaire. En tot cas, s’agraeix la intenció, sobretot, en benefici de la resta de clientela.
Més val tard que mai
L'any passat, el Ramon Fontdevila –membre de la Junta del Pou i excoordinador de la revista– i la Montse Puig es van inscriure al registre de parelles de fet de la Generalitat de Catalunya. Producte d’aquesta "gestió", el 29 de març se n’han anat quinze dies a fer el Camí de Cavalls de Menorca. Malgrat els 36 anys de convivència, el Govern ha estat implacable i els ha indicat que si no consumien el permís equiparat al del matrimoni abans de Pasqua, el perdrien. Per tant, se n’han anat de viatge. No els podem desitjar bon viatge noces, però sí... "de registre".
