Aquesta informació es va publicar originalment el 10 d'abril de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
PROPOSTES de teatre, art, música i cinema per un mes marcat per la Setmana Santa. Així, se suposa que tindrem més temps per gaudir-les.
TEATRE
‘Sàpiens’
Joan Morros
"Sàpiens" és una obra escrita pel surienc Roc Esquius i dirigida per Sergi Belbel. Compta amb l’Enric Cambray i la Mireia Portas com a únics protagonistes, una parella que brillarà el diumenge 14 d'abril a l'escenari del teatre Conservatori des del primer moment. "Sàpiens" és una comèdia que fa riure molt perquè ens planteja situacions que són molt quotidianes i amb les quals ens podem sentir identificats. El Valentí, conseller de Salut, rep la visita de Marga, una dona que es fica al seu despatx sense gairebé demanar permís i després també es fica en la vida del conseller. De fet es fica en la vida de tots, de la manera més increïble. No té aturador. Un text ple de comicitat i d'un humor hilarant, que parla de nosaltres, de com ens enfrontem a allò que desconeixem, de les nostres pors... Us recomanem Sàpiens si us voleu fer un fart de riure. D’un riure intel·ligent.
ART
Gènere i territori
Maria Camp
Aquest abril us convidem visitar dues propostes que des del Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat El Forn de la Calç ens ofereixen i que giren entorn el tema gènere i territori –una de les seves línies de recerca i producció artística. La primera de les dues propostes és a la pròpia seu del CACIS, a Calders. Allà trobareu l’exposició d’Irene Pérez, "Llavors per la resistència: mare i terra", en la qual l’artista planteja repensar els treballs de cura, com ara l’acompanyament dels infants en els seus aprenentatges i el seu lloc en relació als nostres ecosistemes. L’artista investiga, partint dels pensaments feministes, la relació maternofilial i com des d’ella es pot produir el canvi en els sistemes dels quals formem part. La segona de les propostes serà al Centre Cultural del Casino, amb obra de les artistes Rosó Cusó, Roser Oduber i Dolors Puigdemont, que investiguen entorn de la interrelació entre territoris físics i simbòlics. Cusó es caracteritza per una intensa relació i connexió amb la natura, Oduber pel seu gest i la materialitat, i Puigdemont pel joc amb les figures de grans dimensions, llums i ombres.
MÚSICA
Abril obès de propostes musicals
Marc Vilanova
El calendari musical per aquest mes d’abril a Manresa quasi el monopolitza el líder de la banda tonenca Obeses Arnau Tordera, amb un doblet d’espectacles que prou mereixen ser esmentats a la nostra tria.
En primera lloc, Obeses torna a visitar la sala Stroika amb el seu segell basat en el virtuosisme, varietat estilística i aquell toc humorístic que tan valoren el seus seguidors, tot presentant el seu últim llarga durada “Fills de les Estrelles” (divendres 5 d’abril, 22:30h).
Tot baixant cap al Teatre Kursaal, el propi Arnau Tordera juntament amb Jordi Domènech oferiran l’espectacle “Remena nena” basat en el gènere de Revista, propi del Paral•lel barceloní de principis del segle XX. Molt ben acompanyats per l’Orquestra Terrassa 48, el show combina música, escena i dramatúrgia per fer les delícies del personal més nostàlgic de les grans vetllades cabareteres de la nit a la capital (dimecres 24 d’abril, 18h).
Sense canviar d’espai, i per qui vulgui veure un artista local gran trajectòria a l’escena musical catalana, l’Albert Palomar presentarà el seu últim disc “La llosa del cavall”. Pop relaxat i de gust indiscutible per (re)descobrir l’artista, exlíder dels mítics Plouen.
CINEMA
‘7 raons per fugir’ / ‘Dolor y gloria’
Laura Vidal
Comencem amb una proposta 100% de Km 0 amb "7 raons per fugir", òpera prima dels manresans Gerard Quinto, Esteve Soler i David Torras. Rodada entre Manresa, Berga i Terrassa, i amb un repartiment destacat, que inclou noms com els d’Emma Suárez, Lola Dueñas, Àgata Roca, Sergi López o David Verdaguer, la pel·lícula, amb guió del propi Soler, adaptat dels seus textos teatrals, ens proposa recargolar conceptes com la propietat, l’ordre o el compromís per a presentar set relats "quasi" salvatges –per no parafrasejar l’homònima argentina– on les rialles de la pretesa comèdia es van transformant en una sorpresa surrealista d’humor negre, molt negre. La segona proposta podríem dir que és inevitable i pertany a una alta galàxia molt particular, l’última pel·lícula i potser la més autobiogràfica o introspectiva del cineasta de la Manxa: Pedro Almodóvar. A "Dolor y gloria" el director es serveix d’un alter ego, interpretat magistralment per Antonio Banderas, per recordar, retrobar i reversionar fragments de la pròpia vida, donant espai a la memòria de la família, als racons i a les aromes de la seva història, com en part ja havia fet amb "Volver", i ho fa amb la millor de les companyies, servint-se de la seva ja musa Penélope Cruz, la recuperada Cecilia Roth o la gran Julieta Serrano.
.jpg)
