Josep M. Oliva | Actualitzat el 05/03/2019

Els meus

 
Penses en la gent que t’envolta i t’adones que en moltes ocasions articulem la convivència com una relació entre "ells" i "nosaltres". Entre els assistents a un partit del Barça contra l’Espanyol la divisió és molt clara, i entre els aficionats als toros i els que protesten contra la seva festa a la porta de la plaça, també. Vistos en relació a les seves postures antagòniques, els seguidors del Barça formen un grup tan compacte com els detractors dels toros o com els fans del Bruce Springsteen, però quan el partit de futbol s’acaba, s’acaba la corrida de toros i s’acaba el concert del seu ídol, cada un d’aquells grups desfà la seva cohesió i tots s’organitzen a l’entorn d’altres aficions, d’altres interessos, d’altres idees... I els que ahir unien els seus crits a favor del Barça demà s’enfrontaran en un conflicte laboral al costat d’algun "periquito", i els que ahir defensaven amb gran camaraderia la pervivència dels toros, demà es diran el nom del porc per una disputa territorial, fent pinya amb alguns animalistes de la seva regió sense ni tan sols sospitar que ahir s’insultaven mútuament. La divisió entre "ells" i "nosaltres" és constant. Des de les conviccions més fermes fins als gustos més trivials sempre ens sentim més propers a una gent que a una altra, però sempre també, en alguna ocasió, i afortunadament, els que en algun moment van formar part dels altres passen a ser dels nostres.
 
Tots hem exclamat algun cop «aquest és dels meus», com si la nostra identificació amb aquella persona fos total, però després han vingut unes eleccions i hem hagut d’admetre que els "nostres" no es presentaven perquè realment cap partit no s’avenia de ple amb les nostres idees. Fins que arribes a la conclusió que els "teus" no es presentaran mai perquè ben bé dels teus només ho ets tu. Entre la gent que estimo o amb la que simplement m’hi trobo de gust n’hi ha de tots els grups i de tota mena, però potser des que vaig fer els seixanta sento que aquells amb qui em trobo més en sintonia són els de la meva edat (cinc anys amunt, cinc anys avall). Molts no han estatt mai dels "meus", però ara sento que compartir uns mateixos referents, poder parlar d’altres temps i tenir la sensació d’haver fet un llarg camí junts uneix més que moltes altres coses.

Navega per les etiquetes

societatesportOPINIÓ

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Josep M. Oliva

Nascut a Manresa l’abril del 1958. Servei militar complert, carnet de conduir classe B, cotxe propi, títol de mecanografia i llicenciat en Periodisme. Observador curiós. Va començar a col·laborar en premsa als vuitanta i és a El Pou de la gallina des de la seva creació, durant molts anys hi ha tingut una pàgina d’opinió mensual, «A propòsit». Ara escriu també una columna quinzenal –«Veient-les passar»– a Regió7. Durant més de vint anys va presentar el programa de cançó «Carregat de romanços» a diverses emissores de la ciutat. En fa onze, juntament amb un grup d’entusiastes, va crear  El Club de la Cançó, des d’on organitza un concert mensual a El Sielu.

Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.