Ceràmica manresana al Museu Comarcal

per J.S., 20 de març de 2019 a les 11:28 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de març de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
CRÒNICA SOCIAL. La fotografia en blanc i negre mostra una selecció de peces de la ceràmica manresana del segle XIV, amb vernís i decoració essencialment en color verd, però també hi ha peces amb predomini del morat, que s’exhibeixen en la imatge d’Antoni Quintana, reporter gràfic del diari "Manresa" i des del 1976 de "La Gazeta de Manresa", que va durar fins al darrer dia de l’any 1982, ambdós dirigits pel falangista Juan A. Lozano.
Foto: Antoni Quintana Torres.
 
Les dues vitrines pertanyen al Museu Comarcal de Manresa i hi podem observar gairebé una vaixella completa de luxe amb plats, escudelles, servidores, pitxer i sis gerretes, tres a cada vitrina. A més de parament de taula, talladors i d’altres estris com pots d’apotecari que completen la col·lecció, tot i que no s’ha d’oblidar que resta incompleta. Pel que fa a la decoració, predominen les orles i sanefes, amb representacions geomètriques, però també heràldiques i d’essers fantàstics. Els responsables de la Dictadura sempre van ignorar el valor de la descoberta, de manera que no és gens estrany que alguns dels plats de ceràmica desapareguessin durant el mandat de l’alcalde franquista Ramon Soldevila Tomasa, entre els anys 1964 i 1975, com comentava el mateix Quintana a la imatge.
 
Diversos divulgadors van dir-hi la seva sobre l’esmentada troballa, sense fer gaires aportacions, entre ells l’advocat Xavier Sitjes i Molins, a la revista "Bages", que recorda la troballa que va tenir lloc durant l’enderroc de l’església gòtica del Carme. La descoberta se li ha atribuït a Lluís Rubiralta. Com tantes d’altres, ell n’és el principal avalador ja que ho explica, encara que amb contradiccions a les seves memòries, i de ben segur que hi va tenir participació, com també d’altres persones algunes de les quals encara avui resten en un mal entès anonimat. De tota manera l’estudi científic més complet i documentat sobre el tema l’aporten l’any 1981 els autors Joan F. Cabestany i Francesca Riera, en el seu treball sobre "Ceràmica de Manresa". Segle XIV. Se sap, com ja es va publicar l’any 1992, que mossèn Santamaria, arxiver durant les primeres dècades de la Dictadura de l’Arxiu de la Ciutat de Manresa, havia col·laborat en la restauració d’alguns d’aquests exemplars, malmesos entre les voltes i les cobertes de l’absis del Carme. 
Participació