Margarita Marsinyach ens obre la bonica porta de l'establiment. Foto: Anna Pujol Preguntant-li quin és el secret per tal de mantenir-se durant gairebé cent anys, la Margarita afirma: "Seguir en la línia, oferint qualitat, tradició i artesania. Nosaltres no hem canviat, el que ha canviat ha estat la naturalesa dels productes. Abans la nata era molt més bona, la llet provenia directament de la vaca i la bullíem aquí mateix... Actualment, es fan massa controls als aliments. A més, s'afegeixen components que també disminueixen la naturalitat, però clar, això ho imposen des de dalt."
La pastisseria ha estat situada sempre al manresà carrer del Born . D'aparença, manté la dels inicis. De mobiliari, més o menys també: “Ho hem mantingut tot, restaurant-ho periòdicament, i l'únic que hem afegit ha estat la nevera, perquè abans no existia, s'utilitzaven blocs de gel, sobre els quals es col·locaven els pastissos. I, per donar un exemple d'una màquina que fem servir, la que utilitzem per les neules té cent anys. Si s'espatlla, ha de venir un ferrer”.
Interior de la pastisseria L'Englantina, amb el moble nou-centista. Foto: Anna Pujol
Pel que fa a les matèries primeres, sí que han evolucionat: “Abans fèiem servir majoritàriament ous i carbassa, el que oferíem més eren tortells de crema i de cabell d'àngel”, declara l'actual botiguera. Ara ja disposen més fàcilment de tots els ingredients que volen.
Galetes de diferents tipus i colors. Actualment hi ha més varietat de productes que als inicis del negoci. Foto: Anna Pujol
Seguint amb l'evolució en la història, les maneres de transportar el menjar a les cases dels clients gaudeixen d'un punt curiós: “Portàvem els productes en bici fa temps. Així com ara es va en cotxe, anys enrere el transportista es posava una fusta al cap, i els pastissos a sobre!”.
Escultura de massa
Margarita Marsinyach defineix la feina de pastisser com la d'un “escultor de massa”. Explica que l'ofici es podria considerar art, i comenta la vocació necessària per exercir-lo plenament: “Necessita moltes hores, horaris nocturns, treballar festius com ara Nadal o Setmana Santa... T'ha d'agradar de veritat”.
Per últim, parlant dels clients, davant la qüestió de si la gent valora o no l'essència gairebé centenària de L'Englantina, Margarita conclou que els manresans ho tenen assumit; en canvi, els de fora queden més sorpresos davant el local, molts d'ells demanen si poden fotografiar-lo.
Exterior del negoci de la família Marsinyach. Foto: Anna Pujol
