Jordi Sardans | Actualitzat el 28/02/2019

Socialistes

 
En l’acte de presentació del candidat Felip González a l’alcaldia de Manresa pel partit dels socialistes, vaig tenir la sensació de viure en una altra realitat. Sempre m’he considerat socialista però no he militat mai al PSC-PSOE. No m’agrada el seu primer secretari, Miquel Iceta, i sóc un més dels que no veu en aquest partit la resposta als problemes ciutadans. Penso que no es tracta només de voler una societat més justa, sinó que cal transformar el capitalisme salvatge en una societat socialista. En aquest sentit estan als antípodes de voler-ho fer. Si són esclaus de lleis injustes que diuen que no es podenu saltar, a quina mena de gent representen? En la pràctica, creuen que han defensat les condicions de vida i de treball de la gent quan han governat? Aleshores, on és la classe mitjana pràcticament desapareguda? Avui els corruptes viuen bé i la classe treballadora està més explotada que mai. El seu sentit comú no és el meu. Diuen que són demòcrates i que respecten les persones i les idees d’aquells que no pensen com ells. Parlem-ne. No esmentaré només els presos polítics que continuen engarjolats per les seves idees durant el govern espanyol del president Sánchez, que permet fins i tot que hi hagi un pres cultural, dirigent d’Òmnium, empresonat pel seu pacifisme. A quin altre país "democràtic" del món passa això? A més el seu líder real és capaç de fer-se publicitat a València com a defensor dels immigrants que arriben a les costes del Mediterrani i al cap de poc prohibeix la sortida de l’Open Arms de Barcelona per salvar-hi vides. D’això en diuen ser solidaris?
 
Vaig anar al míting a escoltar el company Felip, una bona persona, però que no és un líder polític. Encara que no ho entengui, hi ha gent amb valors socialistes i independentistes. Va dir imprecisions pel que fa als temes municipals. Estic d’acord amb els lideratges que saben fer equip i que tothom se senti important, com ha demostrat Joan Peñarroya al Bàsquet Manresa, amb capacitat per superar les adversitats, així com també que cal més autoestima ciutadana. Ara bé no és posar seny anar a manifestacions de bracet amb l’extrema dreta com ha fet Iceta, perquè cal aturar els actes violents d’aquests grups que ara actuen amb total impunitat. I, si seguim així, ens portaran efectivament de mal borràs.

Navega per les etiquetes

socialismepresos políticsOPINIÓ

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Jordi SardansHistoriador i Llicenciat en Ciències de la Informació. Ha publicat diversos llibres relacionats amb la història local. Membre fundador de la revista El Pou de la gallina, en va ser cap de redacció i, des de de 1994, n'és el coordinador. També ha col·laborat amb el diari Regió7 on, setmanalment publica una columna d'opinió.
Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.